Romeva assumeix que el seu candidat passat el 27-S serà Mas

Tant el cap de llista com Junqueras havien eludit ratificar el líder convergent

Socialistes, PP i Ciutadans titllen d'«esperpèntica» la indefinició de Junts pel Sí

Romeva, Forcadell, Mas i Junqueras en la presentació de Junts pel Sí.

Romeva, Forcadell, Mas i Junqueras en la presentació de Junts pel Sí. / FERRAN NADEU

3
Es llegeix en minuts
FIDEL MASREAL / BARCELONA

Gairebé un mes després que, en una entrevista a EL PERIÓDICO, el llavors recentment elegit cap de cartell de Junts pel Sí, Raül Romeva, afirmés que l'acord de la llista independentista «no diu explícitament que el president sigui Mas» en cas de victòria, ahir l'exeurodiputat va aclarir que el Govern que aspira a aconseguir la seva candidatura és «un govern presidit per Artur Mas, sí, que fins ara -va apuntar- ha estat sempre a l'altura de les demandes ciutadanes» pel que fa a la qüestió sobiranista.

D'aquesta manera, Romeva va intentar sortir al pas d'una situació inèdita i que ahir va elevar la temperatura de la precampanya: la d'una candidatura amb un cap de cartell que no aclareix qui és l'aspirant a la presidència. I és que ahir mateix tant Romeva com el número 5 de la llista i líder d'ERC, Oriol Junqueras, havien afegit llenya al foc de la confusió. En una entrevista a la SER, fins a quatre vegades li van preguntar al dirigent republicà si el líder convergent seguiria al capdavant de la Generalitat en cas que Junts pel Sí tingui majoria suficient. «Un president té la seva rellevància. En qualsevol cas, també és veritat que construir un nou Estat és molt més important que el fet que el presideixi un o un altre», es va limitar a afirmar. També va respondre amb evasives respecte al seu paper com a possible vicepresident de l'Executiu format per consellers de CDC i Esquerra si la seva llista és la guanyadora.

«NO IMPORTA QUI SERÀ» / I Romeva, en una entrevista a El País també havia desviat l'atenció. «No importa qui serà el president. És irrellevant», asseverava, amb la intenció de subratllar una vegada i una altra que el més important és el caràcter plebiscitari que la seva candidatura vol imprimir al 27-S, per sobre de qüestions com la presidència de la Generalitat o la discrepància ideològica notable entre candidats de Junts pel Sí. A més a més, a la pregunta de com defensarà la gestió de Mas en els debats, va contestar: «No defensaré polítiques de govern». Novament, la qüestió es desplaçava del balanç i la proposta de futur sobre la gestió al debat independentista.

Les paraules de Romeva i de Junqueras van irritar bona part dels seus rivals. La portaveu del PSC, Esther Niubó, va retreure a Junts pel Sí que «s'amaguin» per no informar de la gestió de l'actual Govern, que va qualificar de «desastrosa». «Ells que parlen tant d'un país normal, en un país normal no passa que una candidatura no vulgui aclarir qui és el seu candidat», va afirmar a la SER. Un argument que també han esgrimit durant els últims dies els integrants de Catalunya Sí que es Pot i que ahir també van fer seu altres contendents.

EL PP, AMB LA GENERALITAT / El nou cap de cartell del PPC, Xavier García Albiol, va considerar «esperpèntic» el plantejament de Junts pel Sí. És més, el dirigent popular va denunciar que Romeva «insulta tots els catalans» al restar importància a la presidència de la Generalitat. «El líder de la candidatura no va de número 1 sinó de 4. El cap de llista és comunista i diu que no defensa l'acció de govern d'Artur Mas», va afegir Albiol, que va sentenciar que Junts pel Sí està protagonitzant una precampanya de to «esperpèntic».

Notícies relacionades

També Ciutadans es va sumar a les crítiques. El diputat Carlos Carrizosa, número dos a la llista del partit, va qualificar d'«amalgama» la llista de Junts pel Sí, que va criticar per falta de «lideratge» i «projecte».

Després d'aquests retrets va arribar l'aclariment de Romeva amb 20 missatges a Twitter, en què va lamentar que es consideri els membres de la seva llista «tontos útils» al servei del president i va subratllar que el moment actual obeeix al fet que «milions de ciutadans mobilitzats i partits i entitats s'han posat d'acord per poder fer unes eleccions plebiscitàries». Així va voler tancar una polèmica que té l'origen en l'existència d'un acord polític entre CDC i Esquerra segons el qual, en cas de triomf amb majoria suficient, Mas opta a la reelecció com a president i ERC, a la vicepresidència del Govern i al 40% de les conselleries, aproximadament, així com a la presidència del Parlament.