L'impàs sobiranista erosiona CiU i ERC i esperona Ciutadans

Llarg, molt llarg se'ls farà a Artur Mas i a Oriol Junqueras el parèntesi que van obrir en el procés sobiranista quan van decidir endarrerir fins al setembre el seu experiment d'eleccions «plebiscitàries». La força que CiU i ERC ostentaven després d'haver salvat el 9-N amb un èxit de mobilització s'està consumint des que el vaixell en direcció a Ítaca continua fondejat a l'espera de reprendre el rumb al maig amb la campanya de les eleccions municipals. Aquest compàs d'espera i la mar arborada que propaga cada setmana la comissió Pujol suposen un revés per a CiU i Esquerra, que a sis mesos per a les eleccions estan bastant lluny d'aconseguir la majoria absoluta amb què el desafiament independentista es consideraria ratificat. Ara mateix són 10 els escons que els separen d'aquest objectiu, segons reflecteix el Baròmetre Polític de Catalunya del Gabinet d'Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP) per a EL PERIÓDICO.

CiU conserva el liderat que va recuperar al novembre, després del 9-N, i ERC es manté en segon lloc, però les dues forces han retrocedit després del seu pacte per avançar els comicis al 27-S. Mas aconseguiria 31 o 32 escons (avui en té 50), dos menys que al novembre, mentre que Junqueras obtindria 27 o 28 diputats (ara en té 21), cinc menys que en l'anterior sondeig. En vot estimat, CiU ha cedit set dècimes i Esquerra, dos punts i mig. Si al novembre els republicans es quedaven a tan sols un punt dels nacionalistes, la distància actual és de 2,8 punts. És a dir, els votants d'ERC han paït pitjor que els de CiU l'acord Mas-Junqueras, que va comportar la renúncia del seu líder a forçar unes eleccions al març. No en va, un de cada 10 electors d'Esquerra emigraria ara a la CUP i el mateix percentatge a CiU. Per la seva part, el 18% dels votants de Convergència recolzarien aquesta vegada ERC.

Però Junqueras, que va arribar a tenir 40 escons el juny del 2013 després d'un històric sorpasso a CiU, ha de sumar a aquesta frenada del sobiranisme un altre motiu de preocupació: Ciutadans. Empenta rere empenta, el partit d'Albert Rivera ja està en condicions de disputar-li la segona plaça a ERC. De fet, Ciutadans supera en mig punt de vot estimat els republicans, encara que en vot directe està tres punts per darrere d'Esquerra, que és la primera força, i set dècimes per darrere de CiU. Rivera, en ple procés de promoció personal per la resta d'Espanya pensant en les generals, podria obtenir 23 o 24 escons (avui en té 9), multiplicant per vuit els tres diputats amb els quals va debutar el 2006.

UN BLOC MENYS SÒLID / Tots aquests moviments de forces, sempre en un context polític d'extrema volatilitat, han coincidit amb una setmana en què l'anomenat procés ha encadenat diverses garrotades. El treball de camp es va elaborar del 20 al 26 de febrer. El dia 23 van comparèixer al Parlament l'expresident Jordi Pujol, la seva dona, Marta Ferrusola, i el seu primogènit, Jordi. El 25 el Tribunal Constitucional va declarar nul el succedani de consulta del 9-N i va retallar la llei de consultes. I el 26 el Consell de Garanties Estatutàries va laminar les estructures d'Estat de CiU i ERC i el jutge Santiago Vidal va ser inhabilitat pel Consell General del Poder Judicial. Res de tot això va donar oxigen al bloc independentista, amb una majoria parlamentària que quedaria en mans de la CUP, l'únic partit secessionista que creix: de 3 passaria a 9 o 10 diputats, i es nodriria d'un de cada 10 electors d'Esquerra i el mateix percentatge d'ICV-EUiA.

Una altra dada que mostra l'erosió sobiranista és que la suma de nacionalistes i republicans es troba en mínims històrics, tenint en compte que en totes les eleccions, a excepció de les del 1980, CiU i ERC han sobrepassat juntes la barrera dels 68 diputats. Amb aquest resultat, Mas i Junqueras necessitarien sempre la CUP per cobrir les etapes del seu full de ruta independentista. Un pla que, cal recordar-ho, CiU i ERC tenen pendent negociar enmig dels recels d'Unió, fet que de moment deixa en l'aire la unitat de la federació nacionalista.

El cop de puny clavat per Ciutadans al tauler català ha fet moure's també la resta de jugadors, en especial Podem, que al novembre li disputava la tercera posició, amb 16 o 17 diputats. Ara el partit lila, que acaba d'estrenar líder a Catalunya, Gemma Ubasart, quedaria amb 11 o 12 escons. Aquest desgast coincideix amb les polèmiques que envolten alguns dirigents del partit, com Juan Carlos Monedero. Podem pescaria dos de cada 10 votants d'ICV-EUiA, dos del PSC, un de cada 10 electors de la CUP i un de Ciutadans.

Notícies relacionades

PP i Vox tramiten a València les seves lleis entre crits de "vergonya"

Koldo compareixerà dilluns que ve en la comissió del Senat

AIRE PER AL PPC / El principal calador de vots de Rivera segueix sent el PP, al qual arrabassaria el 40% dels seus votants. No obstant, el partit d'Alicia Sánchez-Camacho ha agafat una glopada d'aire els últims mesos i obtindria 12 o 13 diputats (ara en té 19), dos més que en l'enquesta anterior. El que no aixeca el cap és el PSC, que de nou es mouria en una forquilla de 10 o 11 representants (avui en té 20) al retenir només tres de cada 10 votants.

Pitjor li va a ICV-EUiA, que paga el seu balanceig sobiranista i l'efecte Podem amb una sagnia que la deixaria amb 8 o 9 escons, dos menys que al novembre. Si no convenç Podem per aliar-se, podria convertir-se en el fanalet vermell del Parlament.