ENTREVISTA EXCLUSIVA

Pablo Iglesias: "A Europa li convé una relació pacífica amb Rússia"

El secretari general de Podem explica quins són els seus plantejaments sobre seguretat i defensa

Versió íntegra de l’entrevista amb Pablo Iglesias, secretari general de Podem. / MÒNICA TUDELA

Versió íntegra de l’entrevista amb Pablo Iglesias, secretari general de Podem.
Entrevista amb Pablo Iglesias, secretari general de Podem.

/

2
Es llegeix en minuts
ENRIC HERNÀNDEZ / BARCELONA

En menys d'un any, aquest jove politòleg ha passat dels platós de televisió a disputar al PSOE l'hegemonia de l'esquerra espanyola. El canvi de les enquestes, que situen el secretari general Podem com a ferm aspirant a la presidència del Govern, ha moderat el llenguatge i les propostes de Pablo Iglesias, que ja no promet ruptures sinó una reforma tranquil·la.

--En matèria de defensa, sorprèn que no qüestionin la pertinença d'Espanya a l'OTAN.

--Els professionals de les Forces Armades amb qui ens vam reunir ens van dir que el discurs ‘OTAN no, bases fora’ és complicat que funcioni l'any 2014. Ens van dir: nosaltres som patriotes, tampoc ens agrada que a Espanya hi hagi bases militars d'un altre país, perquè a Texas no hi ha bases militars espanyoles. Però també van aclarir que per a la majoria dels militars l'OTAN va representar una oportunitat de modernització d'un exèrcit franquista, que procedia de la dictadura. La seva recomanació va ser: per sortir de l'OTAN s'ha d'apostar per un sistema de defensa europeu independent. És a dir, diem el mateix, però proposant un sistema de defensa europeu, en la millor tradició del 'gaullisme', perquè la nostra seguretat no depengui dels Estats Units. Perquè dependre dels EUA no porta a l'actual situació prebèl·lica amb Rússia, quan el que ens convé a tots els europeus és tenir unes relacions de veïnatge pacífica i tranquil·la amb els russos.

Notícies relacionades

--Encarrilat el final del terrorisme a Euskadi, ¿quina política penitenciària aplicaria Podem?

--Una política amb altura de mires, amb visió d'Estat. Sobra dir que tots els governs espanyols han aplicat la política penitenciària en la seva relació amb ETA. Cal fixar-se en països que han aconseguit acabar amb l'horror del terrorisme i assumir que la responsabilitat d'Estat ha d'estar per sobre de qualsevol interès electoral, que amb el dolor de les víctimes no és just fer política. Podem i el Partit Popular vam votar junts al Parlament Europeu una resolució de suport al procés de pau a Irlanda del Nord. Algú dirà que la situació a Irlanda del Nord no és igual que al País Basc. D'acord, no és igual, però les coses es poden comparar precisament perquè no són idèntiques. Al Regne Unit vam veure responsabilitat d'Estat dels partits, no vam veure els conservadors i els laboristes llançant-se pedres els uns als altres quan es parlava d'una cosa tan seriosa com la política antiterrorista. Jo voldria per al meu país la suficient responsabilitat d'Estat dels diferents actors per entendre que la política penitenciària no només és justa, perquè estem parlant de complir la llei espanyola, sinó que pot ser un dispositiu per construir la pau i la reconciliació, que és el que els demòcrates volem.