La proposta socialista, ¿un bon primer pas?

L'anunci per part del PSC el mes d'abril passat de la seva proposta de llei electoral per a Catalunya va sacsejar en el seu moment el panorama polític. Mentre al Parlament avançava lentament el treball de consens entre diversos grups parlamentaris, aquest moviment hauria d'haver obligat que cada partit mostrés les seves cartes, cosa que, a aquestes altures, la majoria encara no ha fet.

Més enllà de les consideracions de tàctica política, el que cal plantejar-se és: ¿Estava la proposta socialista a l'altura del que la societat espera? El moviment del 15-M va posar sobre la taula diverses exigències: més control dels electors sobre els diputats, connexió de proximitat entre els uns i els altres, menys pes dels aparells, etcètera. La proposta alemanya del PSC preveu l'elecció directa de 58 diputats en districtes electorals petits; la resta procedirien de llistes de partit per compensar de manera proporcional la representació.

¿Aquest sistema pot funcionar bé? Encara que amb dificultats, sí: el predomini territorial cauria de manera majoritària en mans de CiU, amb la irrupció d'ERC si es confirmen les tendències actuals, amb unes quantes bosses prosocialistes. La resta dels partits tindrien només una representació política general, però amb un arrelament territorial limitat. Com tots els sistemes electorals mixtos, que combinen elecció uninominal i proporcionalitat, hi ha alguns dubtes sobre com podrien evolucionar les coses amb el temps (canvis poblacionals, reequilibris entre partits, etc.); però amb les dades  actuals, es podria assegurar a la vegada territorialitat i bona proporcionalitat.

Notícies relacionades

Essencial per a un canvi de model

Els partits frenen per enèsima vegada la llei electoral

Però (i és un gran però!!) el 15-M demanava més coses: menys pes dels partits en la selecció dels candidats; millor regulació de les campanyes; millor compliment de les promeses electorals; una bona administració electoral. La proposta socialista, en el que avui es coneix (la poden veure a la web lleielectoral.cat ) no entra en aquests aspectes: s'ocupa només del repartiment d'escons, i de la connexió territorial dels diputats. És important, però també ho és, i molt, el que no s'esmenta. Només dues il·lustracions: ¿Com es designaran els candidats que els partits presentin en els districtes uninominals? ¿Seran elegits pels membres locals del partit, o seran paracaigudistes caiguts des de les capitals de província? A Alemanya el primer és obligatori: ¿serà possible aquí?

O bé: ¿com s'assegurarà una informació preelectoral de qualitat? ¿Seguirem amb blocs electorals i amb publireportatges editats pels mateixos partits, o podran els mitjans de comunicació fer una cobertura informativa independent, debats significatius entre els candidats, una exploració a fons de les propostes i de les experiències de gestió? La ciutadania demanava i demana més transparència i més control sobre els elegits. La proposta socialista pot ser un bon primer pas en aquesta direcció; però encara falta claredat sobre aspectes essencials.