Abdicar a temps

La meva reacció davant la tremenda notícia és la d'una persona nascuda fora però que, instal·lada aquí des del 1978, ha dedicat molts anys de la seva vida a indagar sobre aspectes de la cultura recent del seu país d'adopció. I aquesta persona que sóc jo té, com és natural, la seva pròpia visió de l'Estat futur desitjat:  una Tercera República capaç d'aprendre de les lliçons de les dues primeres, així com de les de l'anomenada, i no perfecta, transició. Un projecte al qual es podria adherir, si volgués, Portugal, aquell territori desconegut que es troba al costat. Doncs ¿qui ens prohibeix somiar amb una plurilingüe i polifacètica República Federal Ibèrica?

Dit això, crec que Joan Carles ha fet una feina plausible, malgrat algunes ensopegades de gravetat; que estem molt en deute amb ell (i amb la Reina); i que abdicar en aquest moment és una decisió valenta, intel·ligent i oportuna.  Impossible no comparar-la, de fet,  amb l'escenari imperant a la Gran Bretanya, on el pobre Car-les fa dècades que espera entre bastidors el seu torn (repetint-se el tracte dispensat per la longeva reina Victòria al seu dolgut fill). Ja que se seguirà amb la Monarquia, entenc que és una gran sort tenir un successor com Felip de Borbó, encara jove,  preparadíssim per assumir el relleu i home (em consta) que sap escoltar. Donem-li l'oportunitat d'exercir les seves qualitats. La Tercera República pot esperar una mica. Mentrestant, cal posar la casa comuna en ordre -espero que segueixi sent comuna- i aconseguir la derrota contundent, d'aquí un parell d'anys, dels que actualment ens estan governant tan malament amb tant de desvergonyiment.