ENTREVISTA
"A Espanya hi ha intocables per a la justícia"
Granada, 1959. Jutge instructor. Publica el llibre 'La justicia desahuciada' (Península)
Es va llicenciar en Dret a la Universitat de Sevilla el 1983 i va ser número u de la seva promoció. Els últims 23 anys ha exercit de jutge a Conca, Las Palmas i Ceuta. Des del 2008 és el titular del jutjat d'instrucció número 9 de Madrid, on va instruir el 'cas Blesa'. L'ordre de presó que va dictar el maig del 2013 contra l'expresident de Caja Madrid li va suposar una denúncia per prevaricació que està pendent de sentència, tot i que les seves topades amb la justícia vénen de fa temps. Ha publicat dos llibres de poesia i té dues novel·les i un llibre de haikus pendents d'edició. És expert en sofrologia, meditació i cultures andines. De jove va ser jugador d'elit de tennis de taula. La justícia no és igual per a tothom. Ho diu el magistrat que va enviar a la presó Miguel Blesa, expresident de Caja Madrid, i que s'enfronta a un judici per prevaricació.
No és habitual veure un jutge escrivint llibres sobre processos que dormen -o han dormit recentment- als calaixoses del seu despatx, però Elpidio José Silva casa poc amb el clixé habitual de la magistratura. De forta personalitat i criteri judicial propi, la mà no li va tremolar la primavera de l'any passat a l'enviar a la presó Miguel Blesa, antic president de Caja Madrid, per la seva gestió al capdavant de l'entitat. Aquell gest el va fer aparèixer com un heroi davant part de l'opinió pública, però li ha suposat un expedient per prevaricació que pot deixar-lo sense ofici. La justicia desahuciada (Península) és el testimoni d'un magistrat que diu que se sent perseguit.
-¿El dia que va firmar l'acte de presó de Blesa va pensar on es ficava?
-Sincerament, ni vaig tenir temps. Jo no havia previst enviar-lo a la presó, així que no tenia preparat l'acte i el vaig haver d'escriure corrent. El vaig començar a dos quarts de set de la tarda i a les 8 tenia redactats els 18 folis. En aquell moment no pensava en les conseqüències que allò em suposaria, sinó en la reunió que tenia aquell mateix vespre amb els meus advocats per preparar la meva defensa davant els expedients disciplinaris que m'havien obert.
-Llavors, ¿els seus problemes amb la justícia no eren nous?
-Aquí van saltar les alarmes quan vaig començar a investigar l'operació de compra del banc de Miami que havia portat a terme Caja Madrid. En aquell moment es va posar en marxa una operació d'assetjament judicial i mediàtic contra mi que encara perdura, i que algun dia s'haurà d'investigar.
-Diu que no pensava enviar Blesa a la presó.
-En absolut. Jo esperava escoltar d'ell una explicació coherent sobre aquella operació. Però no només es va negar a donar-me-la, sinó que, a preguntes del seu advocat, va reconèixer que la compra del banc de Miami s'havia fraccionat en diversos lots per esquivar el control públic. Estava confessant un delicte. Per a mi estava clar, vaig dictar l'ordre de presó perquè no en vaig tenir més remei, em va semblar de calaix.
-¿S'ha penedit d'haver redactat aquell acte?
-En absolut. Segueixo pensant que Miguel Blesa hauria d'estar a la presó. El que ha passat aquí és gravíssim. Estem parlant de pèrdues de centenars de milions d'euros sense justificar, amb un informe de l'autoritat supervisora nord-americana que apuntava cap a una possible manipulació de proves i un clar risc de fuga. Davant d'aquests indicis, jo havia de protegir el cas. I és el que vaig fer.
-¿Ja té clar què va passar a Caja Madrid?
-Del tot no, perquè no se m'ha deixat investigar, però el que ha aflorat permet pensar en una situació de crim corporatiu organitzat mantingut en el temps. Hi ha la fosca compra del banc de Miami, hi ha les participacions preferents, hi ha la inexplicable adquisició de béns i articles a uns preus desorbitats, hi ha la fusió freda amb les altres caixes per crear Bankia. Parlem d'una entitat que ha portat el país a un rescat financer que hauran de pagar diverses generacions de ciutadans. Però, increïblement, no volen que s'investigui.
-¿Per què?
-Perquè es vol protegir una figura en particular a causa de la seva especial qualitat personal, ras i curt. A Espanya hi ha personatges intocables per a la justícia, i aquest n'és un clar exemple. Admeto que es discuteixin els fonaments de l'acte de presó que vaig dictar contra Blesa. Els jutges apliquem la llei segons el nostre criteri i és evident que ens podem equivocar. Però cada vegada que una Audiència revoca una ordre d'un jutge, que és una cosa que passa cada dia, el magistrat no es converteix en un prevaricador. ¿Per què en aquest cas sí? El tret diferencial és la persona que estava sent encausada.
-¿La justícia no era igual per a tothom? Ho va dir el Rei.
-Crec que el Monarca no estava ben informat quan va dir allò, perquè no és cert que la justícia sigui igual per a tothom, això és una farsa. Per a certs personatges allunyats del comú dels mortals la justícia, senzillament, no existeix, no els afecta, gaudeixen d'una impunitat que posen en pràctica de múltiples maneres. A vegades, apartant el jutge; altres, manipulant el procés per encallar-lo durant anys. Ho veiem cada dia.
-¿Aquest cas pot acabar així?
-De moment, a mi el Consell Superior del Poder Judicial m'ha assetjat fent-me moobing amb acusacions falses i fent servir en contra meva arguments tan poc sòlids com haver-me endarrerit 90 minuts a l'anar a prendre una declaració. La fiscalia va investigar el meu jutjat d'amagat buscant proves per poder-me incriminar. El missatge és molt clar, i no va dirigit a mi, sinó a la resta de jutges, però el perjudici que això li fa al país és gravíssim. No solament pel que fa a l'opinió pública, també en l'aspecte econòmic.
-¿Econòmic?
-En l'àmbit internacional això té un nom: taxa d'integritat. Jo l'anomeno prima de risc de corrupció i inseguretat jurídica. Quan un inversor estranger vol col·locar 500 milions de dòlars, mai se li acut posar-los en un país on sap que els gestors no responen mai davant la justícia i els seus diners corren el risc que els passi qualsevol cosa sense que ningú en respongui. Ens costa molts diners aquest comportament pervers de la Fiscalia i el Consell, ens surt molt cara aquesta carència de justícia en un tema tan sensible com el crim corporatiu que ocasionen els gestors.
SEnD¿Existeix la impunitat en aquest país?
-No en tinc cap dubte, li podria enumerar infinitat de casos, no només els que han passat pel meu jutjat. El corrupte a Espanya té mecanismes per manipular els processos. Al nostre país s'ha produït una situació molt perillosa. Per un costat, la responsabilitat política s'ha buidat dels parlaments i els polítics diuen: no dimiteixo fins que no demostris que sóc culpable. D'aquesta manera, han traslladat la responsabilitat política a l'àmbit judicial, però després arribes als jutjats i descobreixes que els processos es manipulen. Això, en efecte, condueix a la impunitat.
-Això ja ho pensava abans que el cas Blesa caigués a les seves mans, ¿oi?
-I tant. En aquest país han passat coses tremendes, però no ens n'hem assabentat fins que han passat els anys de bonança i han sortit a la llum els delictes que estaven cometent els gestors econòmics. I just ara, quan és el moment en què les institucions han d'actuar, no ho fan. És terrible. Això en altres països no passa. A Islàndia i el Regne Unit hi ha banquers que han estat empresonats. Aquí el sistema judicial únicament recau en la franja més feble de la societat. La gent perd casa seva per un deute de 15.000 euros i als responsables d'estafes milionàries no els passa res. Això és gravíssim.
-¿Com veu la gestió que està fent el jutge Castro en el cas Nóos?
-Em costa parlar d'un procés judicial sense conèixer els detalls del cas, però veig el jutge sotmès a pressions molt fortes. Que hagi hagut de dictar un acte de 300 folis per imputar la infanta n'és la prova. Em sembla inadequat que la Fiscalia hagi entrat en el terreny personal per criticar el magistrat.
-I la tasca del jutge Ruz en el cas Gürtel, ¿què li sembla?
-Tampoc conec en profunditat el cas Gürtel, però crec que hauria d'actuar amb més celeritat. Una justícia lenta no és justícia. A vegades fa la sensació que s'està marejant la perdiu.
-¿Se sent identificat amb Baltasar Garzón?
-Tinc un gran respecte per la seva feina, crec que ha fet una tasca molt important en l'àmbit de la judicatura d'aquest país i entenc que els dos compartim aquesta trista etiqueta de jutges incòmodes amb què ens distingeixen de la majoria de jutges còmodes i ortodoxos. Però, a banda d'això, Garzón i jo som molt diferents, tant en els nostres plantejaments com en les nostres vides en general.
-¿S'ha plantejat què faria si l'aparten de la carrera judicial?
-No, perquè no contemplo aquest escenari. Estic convençut que no em condemnaran i que podré tornar a fer la meva feina. En qualsevol cas, en el futur em veig movent-me en l'àmbit del dret, que és el que he conegut tota la meva vida.
Notícies relacionades-L'han temptat amb la política.
-No exactament, però sí que és cert que m'he plantejat intervenir en política. I de fet m'ho segueixo plantejant, no ho descarto. La gent se sent desemparada davant el mal funcionament de les institucions i necessita comptar amb persones que estiguin disposades a complir les normes i a fer-les complir. Els ciutadans estan buscant un referent.
- Entrevista Els assessors fiscals aconsellen sobre la campanya de la renda: "Habitatge i eficiència energètica són les deduccions més potents"
- Nova vida Tony, de 56 anys, i Juanma, de 61: viuen en una furgoneta de 5 metres quadrats i gasten només dues bombones de butà a l’any
- "Stripper" amb geni Rosalía ensenya els seus blaus mentre prepara el seu ball sensual per a 'Euphoria'
- Sospiten del responsable d'una canera amb gossos en mal estat a Cassà i descobreixen un cultiu de marihuana a sota terra
- Calendari laboral Badalona gaudirà de tres ponts festius al maig i d'un superpont abans de les vacances per a qui pugui agafar dies
