El PP segueix al capdavant per a les europees tot i que perd suports

La tendència a la baixa del PP arran de la seva evolució conservadora no només s'aprecia en les seves expectatives davant unes eleccions generals. L'últim baròmetre del GESOP manté els populars en primer lloc de cara a les europees del 25 de maig, però també li atribueix un caiguda en el nombre de suports. No és ni de bon tros un descens tan acusat com en les legislatives. Fins i tot augmenta lleugerament en intenció directa de vot (del 13,7% del sondeig del novembre al 15,5% actual). Però l'estimació final rebaixa el seu percentatge global d'electors i el situa amb 19 eurodiputats, fins a dos menys que fa dos mesos.

S'ha de tenir en compte que aquesta prospecció es va efectuar del 20 al 23 de gener, és a dir, just després que José Antonio Ortega Lara, el funcionari de presons segrestat per ETA, presentés el seu nou partit, Vox. Tenint en compte la intranquil·litat que aquesta força ha generat entre alguns sectors del PP, per tant, no seria forassenyat especular amb el fet que part de l'ala més dura de l'electorat popular també fes el salt cap a una organització que compta amb l'eurodiputat Alejo Vidal Quadras com a principal candidat a encapçalar les seves llistes. És a dir, els populars semblen desgastar-se pel flanc més moderat i pel més reaccionari.

¿I com repercuteix la situació del PP en el PSOE? Segons el baròmetre, en res. Els socialistes segueixen estancats en 17 europarlamentaris, els mateixos que en l'enquesta del novembre i sis menys que en l'actualitat. Baixen fins i tot en intenció directa de vot i l'única cosa positiva per a ells és que en l'estimació total creixen molt lleugerament. Això, i que IU queda frenada en els set eurodiputats i UPD, en cinc.

Notícies relacionades

¿El final del bipartidisme?

El viratge a la dreta del PP accelera la seva caiguda

PARTITS NACIONALISTES / Ciutadans, que ja ha confirmat que participarà en la contesa, tampoc creixeria més del que li va pronosticar l'anterior sondeig, que li va donar una plaça a Brussel·les, mentre que la Coalició per Europa (CiU+PNV+Coalició Canària) mantindria els tres escons. Pel que fa a l'Europa dels Pobles, en què hi ha actualment ERC, BNG, EA i Aralar, pujaria un escó, però Esquerra va anunciar (després d'elaborar-se l'enquesta) que no repetirà aliança ni en forjarà una de nova amb els convergents, i per això s'hauran d'esperar futurs sondejos.

Parlant de partits nacionalistes, són els seus votants els que més importància donen a unes eleccions al Parlament comunitari per a les quals el 51% encara no sap a qui (o si) votarà. I no només això: aquests comicis cada vegada sedueixen menys els espanyols. Ho demostra el fet que el 45,1% dels enquestats donen a aquesta cita amb les urnes poca o cap importància. Al mes de novembre, aquest percentatge se situava en el 41%. A més a més, el 52,1% només entén aquestes eleccions en clau de política espanyola.