Incoherències del Govern respecte a les víctimes del terrorisme

En la concentració en què cada setmana exigim l'alliberament immediat de Marc Marginedas em preguntaven sobre la situació de les víctimes del terrorisme. Un cop aclarit que davant les estupideses abocades per certs "representants" i davant la pluralitat existent en el col·lectiu no és apropiat utilitzar l'article "les" com si fóssim part d'un tot monolític i ideològic exclusiu, vam mantenir un amistós debat sobre l'actualitat social en què, gairebé sense voler-ho, van anar apareixent temes sobre la taula, el primer en referència al que s'havia publicat en certa premsa sobre els personatges que han anat apareixent en les últimes setmanes.

Comentaris sobre un representant de "les" víctimes per a qui el fiscal sol·licita tres anys i mig de presó per tràfic d'armes, sobre els aprofitats del dolor aliè dels que es va demostrant que ni són víctimes ni eren al lloc on van patir el suposat atemptat o aquelles víctimes que van ignorar altres familiars per poder cobrar les indemnitzacions… Casos reals que estan destrossant aquella imatge de dignitat que va costar tants anys d'aconseguir.

Algú va comentar la notícia publicada al meu blog 'eltrasteroazul' sobre unes estadístiques recents de l'assessorament que des d'una oficina del Govern central s'aplica a víctimes del terrorisme i vaig poder demostrar només obrint la meva agenda personal haver atès més consultes en menys temps. Es va afegir l'opinió professional d'una especialista en el tema confirmant que una atenció psicològica a través d'un telèfon no és la millor solució i menys sense poder veure les reaccions gestuals ni l'entorn personal de l'afectat. La conclusió va ser que, per evitar o almenys disminuir les conseqüències psicològiques, hauria estat millor oferir assessorament jurídic i preparar la víctima davant les conseqüències de la sentència del Tribunal d'Estrasburg. Tots vam coincidir que tot i tenir set anys per fer-ho, no es tenen notícies que cap Administració o entitat hagi fet res sobre això.

Però la qüestió més espinosa va tenir relació amb l'anomenada 'Llei de protecció de vida del concebut', la llei que s'acaba d'aprovar a instàncies del ministre Ruiz-Gallardón.

Aquell grup d'amics vam representar tot tipus de tendències però si en una cosa vam acordar criteris va ser en relació amb la incoherència d'un Govern que legisla responent a certs sectors mediàtics i tornant favors per anteriors suports rebuts, sense importar-los gens ni mica que si al concebut se li atorga el dret a protegir-li la vida, se sobreentén que el concebut (també anomenat fetus) té uns drets que la nova llei li atorga. Sent així… ¿per què el Govern, aquest mateix Govern, no reconeix com a vida humana els concebuts que no arriben a néixer a causa d'un atemptat terrorista? ¿Per què el Ministeri de Justícia promulga un dret que un altre ministeri denega per sistema? ¿Per què hi ha familiars d'aquests concebuts que esperen des de fa 35 anys a veure resolta la seva situació? ¿Saben aquests mateixos polítics que la legislació sobre accidents de trànsit reconeix la existència dels concebuts? ¿Per què no passa el mateix amb el tema de víctimes del terrorisme, encara que alguns s'omplin la boca al parlar de nosaltres?

Notícies relacionades

Ignacio Garriga: "Vox no recolzarà Illa perquè és un líder separatista"

Yolanda Díaz reclama un "tsunami de vots" per als Comuns

Vam acabar els cafès i la conversa informal amb la seguretat que, amb el pas del temps, encara veurem més mostres d'incoherència. Encara que sigui molt demanar, que el 2014 porti una dosi extra de sentit comú i d'empatia en la legislació de caràcter social… i l'alliberament dels 62 periodistes segrestats a Síria.

Marc, et volem a casa.