¿Hi haurà metamorfosi amb les primàries?

¿Quin efecte poden tenir les primàries a l'alcaldia de Barcelona en les persones, en la ciutat i en el PSC? Hi ha opinions per a tots els gustos. Des dels que pensen que mobilitzaran poca gent per les hores baixes que pateix la política en general i el PSC en particular, fins als que pensem que poden ser un revulsiu, passant pels que afirmen que es tracta de l'última oportunitat per al socialisme barceloní.

El que és clar és que hi ha un nou element que pot metamorfosar la forma d'entendre i practicar la política. Jordi Solé Tura, del qual m'enorgulleix haver estat alumna, deia que era més difícil i complex fer una reforma que una revolució. L'esperit de la metamorfosi és mantenir el que és essencial i anar-se transformant amb la realitat.

"El PSC està disposat a fer canvis per regenerar-se, muscular-se i ser l'alternativa de govern que ens retorni una ciutat justa on tots puguem desenvolupar el nostre projecte vital" 

¿I quina és l'essència que s'ha de mantenir? Ni més ni menys que el que ha estat, és i serà el socialisme: un moviment que intenta transformar el món des de la igualtat, la justícia social i la llibertat ¿Grandiloqüència?... No, és socialisme. Diguem-ho d'una altra manera, un moviment que persegueix que les persones puguin escollir el seu pla de vida des de la llibertat i la igualtat d'oportunitats fent una societat justa. En la pràctica, millorar la vida de les persones i fer una societat millor.

L'última oportunitat

Les primàries del PSC de Barcelona són una nova variable en un marc polític esgotat pel desgast del sistema representatiu, la corrupció i el reemplaçament de la política pel domini dels mercats.

Per als ciutadans, les primàries poden ser l'oportunitat de fer un pas envers la regeneració que necessita el nostre sistema democràtic. Un pas per influir en la política des de l'elecció del perfil que consideri més idoni per encapçalar la llista d'un partit, el PSC, que ha entès que renovar-se passa per renovar el sistema d'elecció dels seus líders.

I aquest és un fet clau: el PSC de Barcelona no està en el seu millor moment, però manté la convicció que els seus postulats són avui més vigents i necessaris que mai. I està disposat a fer canvis per regenerar-se, muscular-se i ser l'alternativa de govern que ens retorni una ciutat justa on tots puguem desenvolupar el nostre projecte vital.

Les velles fórmules han caducat

El procés que ha iniciat el PSC de Barcelona és necessari i irreversible. La metamorfosi s'està produint i no només per la manera com s'escollirà el candidat, sinó perquè ja no seran possibles velles formes que van ser útils al seu dia, però que avui dia ja no ho són. Trenta anys de democràcia donen lloc a una societat madura que ja no es conforma sent un element passiu i molt menys quan veu de quina manera la política pot determinar les seves vides. I no es tracta només d'escoltar, sinó d'interactuar, de comprometre's, de restaurar la coalició entre votants i partit que ha fet progressar aquesta ciutat durant 32 anys.

Notícies relacionades

Villarejo, imputat pel registre a la seu de Método 3

Pisos i pobresa a l’alça

La primera cita per entaular, restablir en alguns casos, aquesta coalició pot ser la recollida d'avals. Lluny d'afrontar-ho com un tràmit, potser un obstacle, hauria de permetre buscar i tancar la complicitat amb cada ciutadà. Recollir les seves impressions, entendre-les, incorporar-les i tancar un primer cercle de confiança mútua a partir del qual es poden expandir nous llaços i aliances ciutadanes.

En pocs dies, disposarem del reglament que regularà el procés que ens brinda l'ocasió de transformar-nos en el sentit més socialista del terme. Estiguem a l'altura de les expectatives que genera el procés. Els ciutadans s'ho mereixen. I no els podem fallar.