El Suprem unifica criteris després de l'anul·lació de la 'doctrina Parot'

La sala penal del Tribunal Suprem estableix aquest dimarts els criteris interns per aplicar la decisió del Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg que va anul·lar l'aplicació retroactiva de la 'doctrina Parot'Tribunal Europeu de Drets Humans'doctrina Parot'. Els jutges tenen pendents de sentència vuit recursos, però avui no s'hi pronunciaran.

El debat haurà d'establir les regles de joc sobre aquesta "complexa" situació, segons fonts de l'alt tribunal. Els togats hauran de decidir sobre tres ponències. Els jutges conservadors Julián Sánchez Melgar, el redactor de la 'doctrina Parot', i Manuel Marchena proposen a la resta dels seus col·legues que les excarceracions siguin acordades únicament pel Suprem a l'establir que la sentència del tribunal europeu és un fet nou que obliga a l'anomenat recurs de revisió que només pot resoldre l'alt tribunal.

D'aquesta manera, el Suprem aconseguiria el control de les excarceracions dels etarres i dels delinqüents molt perillosos. No obstant, aquesta postura, minoritària a la sala segons les fonts consultades, crearia més problemes que solucions. I és que en cas que fos acordada, per exemple, provocaria la nul·litat dels acords de l'Audiència Nacional, que ja ha excarcerat 11 etarres, i de l'Audiència de Barcelona, que va alliberar el violador Antonio Carbonell. Aquesta nul·litat obligaria a tornar a fer-los entrar a la presó fins que el Suprem es pronunciés.

Uns mesos més de presó

Per la seva banda, el progressista Joaquín Giménez defensa que siguin les Audiències que van condemnar aquests reus perillosos els que en vagin resolent la posada en llibertat. El més probable és que aquesta tesi sigui la que guanyi, encara que per satisfer el sector més conservador és possible que els jutges acceptin la proposta del fiscal i fraccionin les condemnes dels etarres per allargar uns mesos l'internament.

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

La Guàrdia Civil afirma que Zaplana va teixir una xarxa de blanqueig

Aquesta fórmula consisteix a aplicar els beneficis penitenciaris del Codi Penal del 1973 a tots els presos perillosos fins al 2006, quan es va acordar la 'doctrina Parot', i deixar sense aquests descomptes la resta de les condemnes que els quedin pendents. Aquest nou càlcul, segons les fonts jurídiques consultades, afectaria quatre etarres, que seguirien uns mesos més a la presó.

Després d'aquest acord, els togats encara hauran de decidir si resolen en ple els vuit recursos que tenen pendents per l'aplicació de la 'doctrina Parot' o si aquestes demandes queden en mans de les seccions corresponents dins de la sala penal de l'alt tribunal. No obstant, és possible que el Suprem no hagi de resoldre aquestes demandes, ja que la majoria són recursos presentats per la fiscalia contra decisions de l'Audiència en què ja, abans de la sentència europea, havia acordat l'excarceració d'aquests presos.