Aida Folch: «M'agradaria veure a Reus un gran festival de cine»

Des dels 16 anys, Aida Folch (Reus, 1986) viu fora del Baix Camp. Després de la seva primera interpretació cinematogràfica en la pel·lícula El embrujo de Shanghai, de Fernando Trueba -amb Fernando Fernán Gómez, Eduardo Fernández, Antonio Resines, Ariadna Gil i Rosa Maria Sardà-, la jove actriu va prosseguir la seva formació i carrera artística a Madrid, on viu actualment. Des d'allà, l'actriu, que acaba de finalitzar el seu treball en el rodatge de la telesèrie d'Agustín Crespi Vicente Ferrer, amb Imanol Arias i Carles Canut -TVE l'estrenarà al desembre-, repassa els records i enyorances de la seva comarca.

-¿Què és el que més troba a faltar de Reus i els seus voltants?

 

-Sobretot, la família i els amics, però també la coca de recapte, el pa de pagès i els calçots. Ara ja m'hi he acostumat, però amb 16 anys m'enyorava molt de la vida allà, del que feia a Reus, del bar on anava a jugar a futbolí, de la gent, del català...

-¿A Madrid té amics o companys de feina catalans?

-Sí, tinc una gran amiga de Reus, Raquel Córcoles (l'autora de llibres coneguda com a Moderna de Poble). Però hi ha moltíssima gent que coneix Reus, segurament perquè el teatre sempre hi ha funcionat molt bé. Hi ha cinc teatres i dos de molt importants. Per això, en el món de les arts escèniques i de l'art, per la vinculació d'Antoni Gaudí, Reus és un lloc que es coneix. Jo m'he trobat amb gent, com Juan Echanove, que m'ho han dit, i a mi m'encanta dir que sóc de Reus. Hi ha dos directors, Ferran Madico i Lluís Pasqual que són de Reus i altres personatges coneguts com Andreu Buenafuente. I a la pel·lícula El embrujo de Shanghai s'anomena Reus. Va ser un homenatge de Trueba.

-¿Què li agrada especialment de Reus?

-M'agrada molt la plaça de Mercadal, sobretot per Nadal, amb totes les parades. M'agraden també molt el carrer de la Misericòrdia, la plaça de les Peixeteries Velles i la plaça de la Llibertat, on anava de petita a donar arròs als coloms. I m'encanta el cine Palace. Encara que no tinguin versió original, em sembla superbonic, únic. Espero que no el transformin mai. També m'agraden els afores, com el passeig de la Boca de la Mina, per caminar o anar en bici.

-¿Què li agrada fer a Reus?

-Anar a comprar i caminar per l'entorn. M'agraden molt les masies i l'olor de foc de llenya, les calçotades... Em sento molt orgullosa perquè el meu poble té una vida molt rica de tradicions que no s'han perdut. Se'm fa estrany dir que sóc de poble, però és que Reus és una petita ciutat. Hi ha molta gent de l'entorn que va a Reus a comprar i a sortir de nit. Abans no hi havia tantes botigues i bars. Cada cop que hi vaig tinc una sorpresa i descobreixo coses noves. A vegades no sé on sóc.

-¿Hi ha res que li agradaria per a Reus i que encara no hagi arribat?

 

-M'agradaria veure a Reus un gran festival de cine. Això estaria molt bé.

 

Notícies relacionades

El futur de García Ortiz: una petició de nul·litat i la incògnita de la seva continuïtat en la carrera

Feijóo reclama explicacions al president i un ple extraordinari

-¿Els seus inicis en el teatre es vinculen a Reus?

-Sí, la primera obra que vaig fer va ser al col·legi en el qual vaig estudiar, el Pare Manyanet, amb la companyia Llops Teatre, amb Josep Maria Llop, un apassionat del teatre que forma part de la vida cultural de Reus i que a mi em va infondre molta confiança.