L'exministre britànic que va negociar el referèndum per a Escòcia creu que si Catalunya s'independitzés "el món la reconeixeria"

Michael Moore recorda que la política internacional és "molt fluida" però avisa que "ningú saltarà al camp abans que comenci el joc"

L’exministre britànic per a Escòcia, Michael Moore, opina sobre la independència de Catalunya. / periodico

2
Es llegeix en minuts

"Si al final Catalunya es convertís en un Estat independent, el món el reconeixeria". Així ho ha assegurat qui fins fa tres setmanes era el ministre del Govern britànic per a Escòcia, el liberal demòcrata Michael Moore, a qui David Cameron va encarregar la negociació del referèndum d'independència del 18 de setembre del 2014.

En una entrevista, Moore admet que el "sorprendria molt" que "no es reconegués internacionalment" la independència de Catalunya, però adverteix que "el que ningú farà és saltar al camp abans que comenci el joc". Segons l'exministre, és "difícil" mantenir que "la legalitat impedeix la voluntat de la gent".

El polític liberal demòcrata, ferm defensor del 'no' a la independència d'Escòcia, considera que Catalunya i Espanya "necessiten pensar a fons" la qüestió i creu que és "prematur i inapropiat especular" sobre com reaccionaria el Regne Unit davant el cas català. Dit això, Moore recorda que tradicionalment la comunitat internacional ha reconegut els nous estats i ha insistit que "si al final Catalunya s'independitzés, el món la reconeixeria" com a Estat.

La tradició internacional

"La tradició a tot el món és que un país format legítimament --el Sudan del Sud n'és un exemple recent, diu-- té el reconeixement internacional i això, espero, serà sempre així", ha argumentat Moore, que creu que la política internacional és "magníficament fluida". "Si la gent de Catalunya decideix que vol ser un país independent, em sorprendria molt que no se'l reconegués internacionalment", ha subratllat.

El polític britànic no s'ha volgut pronunciar sobre una declaració unilateral d'independència en cas que Espanya prohibís la consulta. "Quan ho al tinguem davant, sabrem què ens sembla", ha apuntat després d'assenyalar que el debat sobre "la noció de legitimitat" requeriria "hores" fins i tot als acadèmics més experts. "Les preguntes seran sobre el procés, sobre com s'ha pres la decisió democràtica i com s'ha actuat després", ha opinat.

Evitar paral·lelismes amb Escòcia

Notícies relacionades

Tampoc ha volgut establir paral·lelismes directes entre Catalunya i Escòcia perquè "cada país té les seves circumstàncies", però ha apuntat que els escocesos tenen "avantatge perquè la naturalesa del Regne Unit és diferent de la de Catalunya i la seva relació amb Espanya".

Moore se suma així a tota una sèrie de polítics europeus que obren la porta a la independència de Catalunya i al seu reconeixement internacional. L'últim d'ells va ser el líder dels liberals en el Parlament Europeu, Graham Watson. Abans que ell es van pronunciar en aquesta mateixa línia el primer ministre de Letònia, Valdis Dombrovskis, el comissari europeu de Política Regional, Johannes Hahn, l'assessor d'Angela Merkel Roland Vaubel o el vicepresident del land alemany de Baden-Würtemberg, Nils Schmid. En canvi, el vicepresident de la Comissió Europea i comissari de Competència, Joaquín Almunia, o el comissari de Mercat Interior, Michel Barnier, han advertit que Catalunya quedaria fora de la UE si s'independitzés.