Preguntin a Joan Herrera

Qui vulgui saber com acabaran les tensions a CiU, que li faci unes preguntes a Joan Herrera. Però sobretot, que no l'interpel·li de forma directa sobre la relació entre Mas, Duran i Homs (els tres que compten de debò en el sobiranisme, amb permís d'Oriol Junqueras, l'ombra del qual, més que allargada, ocupa un ample cercle), perquè ja hauríem de saber la resposta d'un líder polític sobre els problemes interns dels rivals, sobretot si estan tan allunyats que amb prou feines comparteixen clientela ideològica i electoral. Ni Herrera, ni el lector ni els periodistes som endevins, i a sobre vivim temps en què l'espai per a la incertesa és considerable, i per tant tots hem de reconèixer una gran ignorància sobre el futur.

¿Què se li hauria de demanar doncs al líder, perdó colíder, d'ICV que pogués ser útil per als pronòstics sobre la solidesa o la trencadissa de CiU? Bastaria preguntar sobre la pregunta. Sembla que molts no se n'adonin o no se'n vulguin adonar, però durant els mesos vinents el focus de la política catalana, i en part de l'espanyola, il·luminarà l'escena de la pregunta. Els actuals factors de tensió, digueu-ne memorial d'incompliments, plantada protocol·lària i tots els que vindran, seguit seguit, sense descans, operen com a acceleradors en certa forma artificiosos i abans que res psicològics. Però el tema, més enllà dels espetecs del dia a dia, és la pregunta. ¿Independència sí o no, o bé una fórmula que es refereixi a la sobirania o a l'Estat propi?

Notícies relacionades

Missa i xocolata per a tothom: així ha sigut el Sant Jordi d’Illa al Palau de la Generalitat

Rajoy declara en el judici de Kitchen que és «absolutament fals» que Bárcenas li entregués la comptabilitat b del PP

Si el tema és la pregunta, la resposta s'ha de buscar en ICV, que comparada amb els esmentats és un actor secundari però imprescindible (a diferència d'algun dels protagonistes). A CDC, i no cal dir que a ERC, la pregunta preferida és la de la independència. Això deixa fora el PSC. Fins i tot uns quants araomais estarien disposats a aprofitar  l'avinentesa per plantejar un ultimàtum a Unió: ¡a remolc o descavalca! Un disbarat versemblant.

En canvi, ningú s'ha preguntat per les conseqüències d'excloure ICV del consens, perquè es dóna per fet que votarà a favor del que plantegin Mas i Junqueras. Més val que s'ho vagin traient del cap. Més val que comencin a pensar que, 1, a Madrid confien en la divisió del catalanisme; 2, com que no pensen permetre la consulta, el consens és preferible al maximalisme; i 3, en conclusió, que la pregunta sobre l'Estat propi, amb els matisos que convinguin, és la del consens sobiranista. Per començar, la del consens dintre d'ICV, i per extensió la dels altres. També la que tornaria a aproximar Mas i Duran. I el PSC a tots dos. No enfonsem el teatret, que tot just som al segon acte  d'aquesta obreta denominada Procés (de forma no gens kafkiana).