Canvis en el mapa

El nou baròmetre d'EL PERIÓDICO DE CATALUNYA apunta, una vegada més, canvis importants en el mapa polític català. Sense cap mena de dubte el titular és que Esquerra Republicana esdevé la primera força a Catalunya tant en intenció directa com en vot estimat i en escons. Els republicans són l'única força política que manté un alt grau de fidelitat i que és capaç d'atraure simpaties procedents d'altres partits, especialment de CiU.

Si es comparen els resultats d'aquesta consulta amb els del mes de gener es constata que, més que un avanç important dels republicans, hi ha un retrocés notable de CiU. Els electorats d'ambdós partits presenten un alt grau de sintonia i les simpaties són mútues, per bé que qui millor ho aprofita és la formació republicana. De fet, ERC és el principal beneficiat del debat independentista que el mateix Govern i el president Mas van situar en primer pla després de la manifestació de l'11 de setembre de l'any passat. CiU, com a partit de govern, pateix el desgast provocat per la divisió de la ciutadania al voltant del debat independentista (també dins del mateix partit amb les objeccions plantejades per Josep Antoni Duran i Lleida), a més a més del desgast derivat de la crítica situació econòmica i política que viu el país.

Però no solament CiU retrocedeix. També ho fan el PP i el PSC. De fet, com ja s'ha constatat en enquestes anteriors (com el baròmetre de Barcelona publicat per aquest diari fa un parell de setmanes), els partits grans es fan petits, mentre que els partits petits creixen. Les dades de l'enquesta són clares en aquest sentit: ERC se situa al davant de CiU, mentre que apareixen empatats per una banda el PSC i ICV-EUiA i per l'altra el PP i Ciutadans. Així, doncs, l'escenari electoral queda encara una mica més fragmentat. Els socialistes continuen expressant una debilitat extrema, amb una fidelitat molt baixa, transvasaments importants de vot, sobretot cap a ICV-EUiA i ERC, i un grau d'indefinició notable entre el seu electorat. De fet, el PSC continua amb el retrocés iniciat la passada dècada que l'ha portat als seus mínims històrics. En el cas del PP és probable que, de moment, el retrocés tingui un caràcter més conjuntural, lligat a la gestió del Govern de Rajoy i als alts i baixos que provoquen les notícies al voltant dels casos de corrupció que esquitxen aquest partit.

L'escenari polític que presenta l'enquesta, més enllà de la dada concreta, és la clara expressió de l'estat d'ànim d'un país. Un escenari dinàmic i canviant (vots que van i vénen), dubitatiu i desorientat (per l'alt nombre d'indecisos). Ni cap partit ni cap líder polític està prop de la centralitat que aglutina una majoria. CiU i el PSC l'han perdut i per ara cap altre l'ha ocupat.