¿Leire Pajín és el model de Gallardón?

Tot i que el cop de timó va ser el 2010, després de les eleccions del 2008 ja es va veure que el discurs optimista que unia creixement-ocupació amb la socialdemocràcia redistributiva s'estavellava contra la realitat. I per compensar part dels seus votants, el PSOE va radicalitzar altres assumptes. L'avortament no es tocava des de la prudent llei deFelipe Gonzálezdel 1985, i poca cosa es podia objectar a una norma de terminis. Però un sector socialista va voler treure pit i va advocar perquè les menors poguessin avortar sense permís patern, cosa que va eriçar molts dels seus propis votants. I al caure en l'excés, el PSOE va propinar una sonora bufetada a la seva centralitat. Allò es va conèixer com elleirisme(deLeire Pajín), llavors secretària d'organització, abanderada del feminisme i després ministra de Sanitat.

Ara, després de les propostes del ministre de Justícia sobre el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que reforça els jutges conservadors, la cadena perpètua revisable i el retrocés a una llei de l'avortament més estricta que la del 85, sembla com siGallardón-bèstia negra de la dreta del PP- volgués ser laLeire PajíndeRajoy.Sap que liderar el PP (un dia) implica mimar una mica la dreta-dreta del partit iEsperanza Aguirrel'hi posa cru. I pot considerar que li convenen missatges de la dreta tradicional (Aguirreés més de la dreta econòmica pura).

I el PP necessita un certleirisme. El Govern no és aznarista (no hi ha niMayor,niAstarloa,niTrillo, niAcebes,niZaplana). S'ha de fer algun gest a la dreta extrema. És el seu avantatge (més vots) i la seva creu (més tancament doctrinal) respecte al PSOE: no té la competència d'unaDreta Unida,similar a IU.

A més a més, en economia, el PP (contra el que va prometre quan era a l'oposició) no pot canviar les coses. A curt termini, segueix la política de reducció del dèficit deSalgado(cosa que obliga a apujar impostos), i demana permís per a tot a Brussel·les i Berlín. En el que és substancial,Montoroés, mal que li pesi, continuista. I acabem de sentir que aRajoy,com li passava aZapatero, també el preocupa la reacció sindical davant la reforma laboral.

Notícies relacionades

La crisi per l’apagada se li entravessa a Sánchez després d’un mes sense respostes i la pressió de les nuclears

La UE ajorna la decisió sobre l’oficialitat del català davant la falta d’unanimitat

Si el PIB caurà un 1,5% i l'atur segueix pujant, al PP li interessa visualitzar canvis en altres fronts, encara que -com diriaRajoy- no siguin «les coses que preocupen la gent». Per això s'ha fet la contrareforma deGallardón:rebobinar l'avortament però més enllà de la llei del 1985, cosa que no es va atrevir a fer niAznar.Igual que amb el CGPJ. El perill és caure en unleirismea la inversa. Al treure pit dretà es pot enervar els moderats que voten el PP. Molts electors veurien bé retocar les estridències de la llei del 2010, però no volen ni grans polèmiques ni canvis bruscos. Al buscar l'aplaudiment dels més polaritzats, el ministre de Justícia s'arrisca a incomodar les classes mitjanes urbanes.

S'haurà de veure el final. L'exili deTrilloa Nova York (similar al deFragaa Londres) confirma queRajoyretribueix poc la dreta-dreta. I la compareixença deFernández Díazal Congrés indica que -amb prudència- s'assumeix que el final de la violència d'ETA obligarà a moure coses a Euskadi.Rajoyés un conservador biològic, però també un elefant que sobreviu. Confessa que viu «en l'embolic» i sap que el regne dels profetes no és d'aquest món.