Fraga en la memòria (¿històrica?)

No hi ha consens en l'orientació per als primersobituaris de Manuel Fragaperquè hi ha dues generacions diferents en el lloc de comandament de les redaccions. Els veterans van viure latransició i la «ruptura democràtica pactada». Molts joves volen ser antifranquistes retroactius, que és una causa sense risc, que gratifica mitjançant l'entonació d'un heroisme impossible. 

Encara que hi hagi qui no ho vulgui, Fraga és unpare de la Constitució. I un dels líders polítics que va pilotar aquest vaixell anomenat Espanya des de ladictadura fins a la democràcia. Amb el seu autoritarisme genètic i l'Estat al cap; amb les sevesironies i els seus exabruptes. Amb el seutalent dialèctic i la seva impossibilitat de callar res quan tot podia ser dit, és a dir, quan es va acabar la dictadura a la qual amb tanta preocupació i durant tants anys va servir amb submissió. 

Adequar la «Memòria Històrica» a Fraga promou desacords insuperables.Santiago Carrillo, després de la legalització del Partit Comunista d'Espanya, el va tractar amb la mateixa consideració que ho va fer Fraga amb ell. La presentació de Carrillo la va fer Fraga al Club Siglo XXI. I aquest duet ha sonat sovint en els últims 30 anys. Eren elsdos pols d'odis creuats entre els que consideren Carrillo responsable dels assassinats de Paracuellos i els que no li perdonen a Fraga haver estatministre del dictador. 

Dimoni autoritari

És cert que Fraga portava el dimoni autoritari del «carrer és meu», de la responsabilitat directa, mai exercida, delsassassinats de Montejurra del 1976, dissenyats des del seu Ministeri de la Governació. Els obrers morts a Vitòria i tantes actuacions d'ordre públic fora de la lògica democràtica formen part de la seva biografia. Però Fraga és, a més,ponent constitucional i va serpresident de la Xunta de Galícia i senador. 

Va designar personalmentJosé María Aznar president del PP. L'agraïment d'aquell jove Aznar envers el seu mentor era tan gran que va entregar una carta de dimissió firmada sense data que amb gran energia va estripar qui encara era president del PP davant del seu protector. Va ser una història entre antics --i no tant--falangistes. 

Fraga forma part de la història de la transició, que és essència des d'on s'ha construït el futur d'Espanya. Com que ara no és fàcil tenir una causa per la qual lluitar, destrossar la transició i carregar contra els morts, és un esport amb molts practicants. Aquesta és una democràcia que té poca gent que defensi projectes de futur; proliferen els voluntaris d'un antifranquisme impossible perquè ja no existeix.

Problema seriós 

Els que critiquen Fraga per franquista tenen un seriós problema. Arbitrar un filtre de la memòria per a les excepcions tolerables en aquells que tenen les seves arrels històriques en el franquisme.¿Com repudiar Fraga i admetre el Rei? 

Tots dos van jurar elsprincipis del Moviment i tots dos van apuntalar durant temps la dictadura; a més, el Rei, ho va ser en origen perquè Franco el va designar. 

La Constitució empara Fraga i el Rei. El primer la va redactar; el segon la va promulgar i a més va aconseguir legitimar-se com a cap de l'Estat amb el text. 

Notícies relacionades

Mor Manuel Fraga, figura del franquisme i de la transició

Manuel Fraga: l'amor a Espanya, la passió per la llibertat

Durant els últims temps, lasalut de Fraga l'obligava a navegar amb cops de malucs a babord i a estribord. La sevaveu potent es va fer un xiuxiueig, però sempre, per feble, ha estat incontestable. La mort de Manuel Fraga ha complert unúltim servei a aquest país --Espanya-- en el servei del qual, que per mal i també per bé, va consumir la seva vida. Que descansi tranquil i que la seva memòria trobi la pau entre els que el respectaven i entre els que l'infamaven.