Anar al contingut

PERFIL

Enterrador del 'Brusi'

Antonio Alemany, el periodista de cambra de Matas, va protagonitzar als anys 70 un conflicte que va ser el principi del final del 'Diari de Barcelona'

JOSÉ A. SOROLLA
BARCELONA

Fill d'un militar franquista mort a la División Azul, el que va ser el periodista més temut de Mallorca, Antonio Alemany Dezcallar (Palma, 1939), seu al banc dels acusats al costat del seu cap, Jaume Matas, acusat de malversació de fons, falsedat en document mercantil i frau. El fiscal li demana cinc anys i mig de presó. La seva declaració d'ahir al judici, esquitxada de males maneres, xuleria i menyspreu a les normes, explica per si mateixa el temor que despertava a Mallorca quan estava en el seu apogeu.

Acusat de doble o triple militància -escrivia els discursos per a Matas que ell mateix elogiava després en la premsa i rebia al mateix temps subvencions per a les seves empreses informatives-, això no li va impedir declarar-se «periodista rabiosament independent», que no havia escrit mai «al dictat de ningú». Potser volia dir que el que dictava era ell.

La seva carrera ha transcorregut sobretot a Mallorca, on ha dirigit el Diario de Mallorca i El Día de Baleares

-després transformat en El Día 16, versió illenca de Diario 16, i en El Mundo / El Día de Baleares- i altres mitjans. Però també va tenir una etapa barcelonina. Va arribar a Barcelona el 1977, després de dirigir el setmanari Opinión, per encapçalar un cop d'Estat periodístic al Diari de Barcelona. Després de les eleccions del 15-J i la decepció que li va provocar el pèssim resultat de Manuel Fraga, Josep Maria Santacreu, un empresari català fraguista que volia ser ministre d'Agricultura, propietari llavors del vell Brusi, va destituir el director, el progressista Tristán La Rosa, i va nomenar Alemany.

La redacció es va rebel·lar contra la decisió, que significava un gir brutal en la línia editorial, i va enviar una carta a Alemany en què li demanava que no s'incorporés al seu càrrec. Fracassat l'intent i culminat el relleu, els periodistes van acomiadar La Rosa amb l'edició d'un exemplar amb nombrosos articles crítics amb el canvi en la direcció i amb la celebració d'una assemblea que va acabar amb el cant d'Els Segadors. Tots els redactors van exigir l'aplicació de la clàusula de consciència, encara no regulada legalment, per abandonar el diari.

Tancat al seu despatx, Alemany va nomenar subdirectors l'exfalangista Juan Segura Palomares i Antonio Coll per substituir Antonio Franco, però la redacció va seguir la seva protesta. I va exigir, per cobrir qualsevol informació, les ordres per escrit. Després de gairebé sis mesos de conflicte, el febrer de 1978 l'empresa va acceptar aplicar la clàusula de consciència. Trenta periodistes van deixar llavors el Brusi en el que va ser el prin-

cipi de la fi del diari.

0 Comentaris
cargando