Una derrota amb missatge

El socialisme català ha estat derrotat per primera vegada en unes eleccions municipals. De poc li serveix poder esgrimir la recuperació de set punts en relació amb les eleccions del mes de novembre o la victòria en vots a la província de Barcelona. La pèrdua de la capital, encara que anunciada per les enquestes després de 32 anys de govern, és un cop molt dur que marca un abans i un després. Les expectatives de recuperació no es van complir i el futur deJordi Hereués incert. A tot això s'hi afegeixen altres derrotes doloroses a prop i lluny de Barcelona. Simbòlicament només se salva Lleida, ja que la victòria a Tarragona és amarga al no poder sumar majoria amb ICV. El resultat devastador que alguns vaticinaven després de les eleccions autonòmiques s'ha produït en gran mesura, fins al punt que perd la Diputació de Barcelona. S'especulava amb un enfonsament general en molt­s altres ajuntaments metropolitans, com Terrassa o Sabadell, però no ha estat així. Molts alcaldes han aguantat l'onada de centredreta, la tremenda erosió d'una marca política associada a la crisi econòmica i a la falta de lideratge en el partit.

Per al PSC és una derrota molt dolorosa, gairebé una humiliació. En aquests moments, el socialisme català està tan malament com estava CiU el 2003 després de la pèrdua de la Generalitat i amb un poder municipal molt escàs. Però els convergents van saber reinventar-se amb el seu pas al sobiranisme, enfortint el lideratge d'Artur Masi realitzant una oposició dura i eficaç al tripartit. Em temo que el repte per al PSC és més difícil, perquè ha de recuperar amb urgència l'autonomia del seu projecte polític com a força socialdemòcrata i federalista. I reclama una renovació a fons dels seus dirigents. Aquest és el missatge.