El nacionalisme reactiu és una mala política exterior

Quan el 2008 Kosovo va proclamar la seva independència unilateral, Espanya va ser dels pocs països que -juntament amb democràcies acreditades com ara Rússia i la Xina- s'hi van oposar amb gran vehemència. I quan al juliol el Tribunal de l'Haia va recolzar la declaració, el ministre Moratinos va insistir a dir que no reconeixeria Kosovo.

Ara es complica tot ja que Sèrbia, que té com a objectiu entrar a la UE, rectifica i presenta amb la UE una resolució a l'ONU perquè s'admeti la legalitat de la independència kosovar. Però Moratinos, inassequible al desànim, diu que una cosa és admetre que la declaració no és il·legal i l'altra reconèixer el nou país. Espanya no ho pensa fer.

Res justifica aquesta actitud davant de Kosovo, un país desgraciat i poc viable, tret d'un nacionalisme espanyol una mica primitiu. A Madrid sembla que tinguin por

Notícies relacionades

Rull elogia la tasca del cap de la Sindicatura de Comptes en el seu comiat: "La seva funció de control és avui més necessària que mai"

Més de 600 narcollanxes naveguen per l’estret: el Govern constata un ús més gran de submarins per part dels traficants

-alguns a Barcelona se n'alegren- que Kosovo sigui un precedent perillós per a Euskadi o Catalunya. Però s'ha de ser una mica cec per no recordar que els kosovars van ser massacrats i que Belgrad va ser bombardejada per evitar el genocidi. Res similar sembla possible aquí. Però hi ha fantasmes tossuts. El més curiós és que en un aspecte que ens separa dels EUA, el

PP -tan proamericà- aplaudeix el Govern. No hi pot haver consens sobre Cuba o el Marroc però sí contra un fet que remotament podria afavorir l'independentisme català.