Les aixetes de Mohammad VI

Les crisis entre Espanya i el Marroc se sap com comencen però no com acaben. L'anterior va començar amb la no renovació de l'acord pesquer i va acabar amb el conat bèl·lic

de l'illot del Perejil. «Fa 24 hores que el secretari d'Estat dels EUA està ocupat amb un illot que gairebé no podem localitzar al mapa»,li va deixar anar el 2002 Colin Powell a la llavors ministra Ana Palacio. Per això, l'actual Govern intenta evitar que la tensió a Melilla es dispari. Però els interessos creuats són tants que els dos països tenen la sensació que el veí els traeix.

ELS FENÒMENS De ser un còmplice a lluitar sense quarter

La monarquia marroquina sap jugar les seves cartes. Durant anys ha pressionat Espanya obrint i tancant l'aixeta de la immigració clandestina i del tràfic d'haixix. El punt àlgid es va produir la tardor del 2005: centenars de subsaharians saltaven cada nit les tanques de Ceuta i Melilla mentre desenes de pasteres arribaven a les costes de Cadis. A canvi d'importants ajudes econòmiques, el Marroc es va comprometre a posar fre als dos fluxos. I ho va fer. Actualment, tant les pasteres com els assalts al filat són unarara avis. El mateix va passar amb el trànsit i el cultiu d'haixix, que ha vist com la superfície s'ha reduït de les 134.000 hectàrees el 2003 a unes 60.000. És a dir, els marroquins compleixen els seus compromisos, no tant per afecte a Espanya com per mantenir el tracte preferent de la UE. Amb el que la monarquia alauita no especula és amb el terrorisme islamista, que combat sense compassió. Però Rabat sent que Espanya no li agraeix els enormes esforços que fa en la lluita contra aquests tres fenòmens.

L'EXCOLÒNIA Una ferida que supura amb qualsevol gest

El que el Marroc demana a Espanya té un nom: el Sàhara Occidental. Mohammad VI considera que conservar l'excolònia és clau per al futur del seu país i vol que Espanya avali totalment el seu domini sobre aquest territori. Amb tot, el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero persisteix a mantenir una posició neutral i alinear-se amb l'ONU. Rabat reclama el seu suport i subratlla que Espanya«ha d'assumir les seves responsabilitats en la descolonització incompleta del territori».Això ha obert una ferida que supura davant qualsevol gest espanyol que insinuï un suport a la causa sahrauí. El ressentiment es va fer patent a finals del 2009 amb elcas Aminatu Haidar,l'activista que va ser expulsada d'Aaiun per haver-se negat a escriuremarroquinaa la casella de la nacionalitat de la fitxa d'ingrés al país i que va protagonitzar una vaga de fam a Tenerife. Al Marroc encara li dol la«tebior»amb què creu que Espanya va actuar.

Una prova del distanciament que va causar l'incident és que l'Ambaixada del Marroc a Madrid fa gairebé set mesos que està òrfena. La fredor amb què l'Executiu espanyol va rebre la designació del nou ambaixador marroquí ha portat el rei Mohammad VI a demorar el nomenament oficial del seu representant diplomàtic. Rabat va proposar el sahrauí Ahmedu Uld Suilem, però el seu nomenament va ser acceptat a contracor per Espanya, ja que Suilem va formar part durant més de 30 anys del Front Polisario i el 2009 es va passar al Marroc.

L'INCIDENT El vol d'helicòpter que va molestar el rei

En una monarquia executiva com la del Marroc, on el rei ho decideix pràcticament tot, l'estat d'ànim de Mohammad VI acostuma a dictar la política exterior. Per això, una raó de l'actual tensió és el malestar del monarca marroquí per l'helicòpter espanyol que proveeix la guarnició militar del penyal d'Alhucemas. Segons els mitjans de comunicació del país, els vols van molestar Mohammad VI al juny, quan descansava en un iot fondejat a la badia. Fins i tot sospita que va ser fotografiat. Tot i que el Ministeri de Defensa els va anul·lar, el monarca considera que amb aquesta mesura no n'hi ha prou.

Notícies relacionades

Aznar i el PP enreden a Melilla

El conflicte de Melilla, més enllà de la frontera

L'ESTRATÈGIA Capacitat d'incidir en la política espanyola

La monarquia marroquina ha constatat un altre cop la seva capacitat per incidir en la política espanyola. «Posen uns activistes a la frontera i veuen com el Govern i l'oposició es tiren els plats pel cap», explica un diplomàtic espanyol, que no descarta que després del bloqueig hi hagi una estratègia de pressió a llarg termini sobre Ceuta i Melilla. Els supòsits que té en compte són dos.«El primer ¿explica¿ és que Rabat, conscient de la debilitat del Govern de Zapatero, intenti obtenir avantatges que sap que no tindrà amb un PP antimarroquí». Però hi ha una possibilitat que, segons aquest mateix diplomàtic, preocupa molt més:«Potser el Marroc ha fet una lectura tremendista dels problemes de salut de Joan Carles i creu que és el moment, tal com va fer amb la Marxa Verda durant l'agonia de Franco, de llançar una ofensiva sobre Ceuta i Melilla».