El Bismarck d'Espanya

L'habilitat del president Zapatero per navegar per les procel·loses aigües de la carpeta catalana és innegable, sempre troba una bretxa per on colar-se, sempre hi ha una fórmula que li permet resistir una mica més a sobre del filferro, però no està gens clar que algú a la Moncloa o a Madrid hagi calibrat l'abast de la manifestació de dissabte. Zapatero i Rajoy ni la van esmentar i en el fons a tots dos se'ls va veure amb ganes de girar full, convençuts com estan que el suflé català sempre acaba per desdibuixar-se a la riba del Manzanares.

Amb tot, el PSC té motius avui per a la satisfacció. No tant per la declaració d'intencions sobre la recuperació per altres vies d'allò que el Tribunal Constitucional ha podat de l'Estatut i l'allau d'expressions afectuoses amb Catalunya i la seva identitat, que en el fons són només «frases», com ja ha dit el president Montilla avui mateix, sinó per la capacitat de Zapatero de furgar en les contradiccions de CiU, una tasca en la qual els estrategs socialistes estan bolcats des de fa temps per recuperar terreny de cara a les pròximes eleccions.

La línia de Zapatero

No és difícil imaginar-se Artur Mas regirant-se al sofà mentre Zapatero recordava les seves nits a la Moncloa i el seu pacte per rebaixar el contingut de l'Estatut del Parlament, especialment la fórmula per no definir Catalunya com a nació en el preàmbul. Sobre aquesta base, i emulant Niceto Alcalá Zamora quan va instar Francesc Cambó a escollir entre ser «el Bismarck d'Espanya o el Bolívar de Catalunya», el president els ha vingut a dir que si volen mantenir-se en el joc constitucional i no tirar pel dret, no tenen més remei que acceptar la sentència i deixar-se de gesticulació vàcua.

En altres termes, Zapatero ha dibuixat una línia en la qual a un costat es trobaria la independentista ERC i en l'altre la resta de partits, i li ha preguntat a Duran: ¿a quin costat està vostè? Com que era Duran i no, per exemple, Felip Puig, Zapatero sabia que podia fer la jugada. El d'Alcampell voldria ser Bismarck.

L'estratègia de Duran

Notícies relacionades

L’Audiència Nacional demana al PSOE documentació sobre la campanya electoral d’Illa el 2024

El TSJC investiga l’exconseller Joan Ignasi Elena per adjudicacions irregulars a Altafulla

Potser anticipant-se a aquesta estratègia, Duran no ha volgut trencar cap plat de la vaixella, s'ha limitat a aplicar el vell manual de CiU consistent a utilitzar grans proclames («la sentència liquida el pacte constitucional»), però sense advertir quines conseqüències pràctiques té avui aquest fet. Una espècie decoitus interruptusnacional que ha tingut el seu millor exponent en el moment que el portaveu democristià ha aixecat la vista del paper i, no sense una ganyota d'alleujament, ha proclamat: «Ara parlaré d'economia», sens dubte un terreny molt més còmode per a ell.

Zapatero s'ha recreat de forma intencionada en el tema català. Se'l veia a gust i convençut dels seus arguments, de veure el got mig ple i no mig buit. Sap que només la infanteria catalana pot frenar a aquestes altures un PP llançat al galop. Però serà una tasca àrdua. Serà millor que vingui a Barcelona amb alguna cosa més que paraules. O es pot trobar que quan arribi el PP la infanteria catalana hagi desertat.