L'acte de Garzón sembra un rastre d'incògnites i dispara les alertes

Un cabdell de fil amb més de dos extrems per estirar. Així de sorprenent és l’acte que el jutge Baltasar Garzón va redactar divendres passat a la nit i que va comportar l’empresonament sense fiança de l’alcalde de Santa Coloma de Gramenet, Bartomeu Muñoz; un dels seus principals col·laboradors municipals, Manuel Dobarco; els exalts càrrecs de Convergència Macià Alavedra i Lluís Prenafeta, i l’exdiputat del PSC Luis García, aquest últim engranatge fonamental de la trama, ja que se li atribueixen poders i maneres semblants a les de Juan Antonio Roca a Marbella o Francisco Correa en elcas Gürtel. Aquests i altres imputats en llibertat sota fiança són el nucli de l’acusació del magistrat, però l’acte, gairebé como si es tractés d’un iceberg, sembla amagar sota la línia de flotació desenes de detalls sense aclarir. Fins al punt que ahir l’alcalde de Badalona, Jordi Serra, va demanar una dimissió i la Generalitat va anunciar una investigació interna a l’Institut Català del Sol (Incasòl).

El jutge de l’Audiència Nacional sembra d’incògnites el terreny al descriure el funcionament de la trama. Sosté que els imputats rebien l’adjudicació de projectes municipals que deixaven en estat d’hibernació per inviables econòmicament fins que, passats els mesos, l’ajuntament requalificava el pla (per exemple, augmentava el sostre de vivenda lliure construïble) i llavors la xarxa revenia el negoci a un preu, evidentment, molt superior. Encara que amb variants, Garzón sosté que aquest ha estat el procediment il·lícit desenvolupat a Santa Coloma, Badalona i Sant Andreu de Llavaneres. No obstant, només a Santa Coloma hi ha càrrecs municipals detinguts.

TOT I LA PRESUMPCIÓ D’INNOCÈNCIA / «El contacte de Luis de Andrés a Badalona era Juan Felipe Ruiz Sabido, conseller delegat de Marina Badalona». Aquesta frase a la primera línia de la tercera pàgina de l’acte (Luis de Andrés és l’exdiputat Luis García) va precipitar ahir que l’alcalde de Badalona demanés per escrit a Ruiz, malgrat reconèixer la presumpció d’innocència, que renunciï al càrrec.

Un altre exemple del desconcert que pot haver causat l’acte és el paràgraf que cavalca entre les pàgines 9 i 10. S’hi esmenten una sèrie de converses, suposadament telefòniques, entre quatre dels imputats (Muñoz, García, Dobarco i Pascual Vela) i l’actual gerent de l’Institut Català del Sòl, Emili Mas, referides a l’emissió de factures falses. El magistrat no afirma que Mas participés en la comissió d’un delicte, però, ahir, com un ressort, l’Incasòl es va veure en l’obligació d’aclarir la qüestió a través d’un comunicat que va enviar als mitjans de comunicació.

La llista d’incògnites per aclarir no s’acaba aquí.

Pàgina 1: Garzón assegura que l’exdiputat García té una especial vinculació amb Muñoz, Dobarco, Vela «i altres». No aclareix qui són aquests «altres».

Pàgina 6: El jutge assegura que Prenafeta i Alavedra han prosseguit en la seva tasca de «contactes amb autoritats públiques i càrrecs públics per obtenir beneficis i projectes per a l’empresa de L.C. (un dels empresaris imputats en el cas Pretòria) i ha continuat fins a l’actualitat, en particular, respecte a un edifici de la Generalitat i una promoció de Cerdanyola del Vallès». ¿Quins? No ho diu.

Notícies relacionades

Aliança Catalana es presentarà amb la pròpia marca a les municipals

Els partits assumeixen que "s’ha trencat l’ascensor social"

Pàgina 8: Pagament de «120.000 euros per a Lluís Renau», que va exercir el càrrec de director general de Seguretat Ciutadana els anys en què Jordi Pujol era president de la Generalitat. «Aquest pagament no té justificació fins al moment de la instrucció». I no afegeix ni una dada més.

«MATERIAL PROBATORI» / Només una vuitena part dels icebergs emergeix de l’aigua. Si així és l’acte de Garzón, per conèixer la substància del cas s’haurà de submergir quan sigui possible, en el sumari i, en especial, en «la documentació i material probatori que consta en la causa» (pàgina 13).