El cos de 'Pertur' pot estar enterrat a prop de Barcelona

Eduardo Moreno Bergaretxe,Pertur,cap d'ETA Políticomilitar, desaparegut el 1976 a Sant Joan Lohitzune (País Basc francès), pot estar enterrat en un bosc que envolta una masia pròxima a Barcelona, després d'haver estat torturat i assassinat per alguns neofeixistes italians. Aquesta és la informació que hauria recollit el jutge Fernando Andreu, de l'Audiència Nacional de Madrid, ahir a Roma, a l'interrogar dos ultres de la dreta italiana, tots dos a la presó i protegits en el passat pels serveis secrets franquistes.

Amb la mort de Franco,Perturva ser l'impulsor que ETA-PM --una de les dues branques en què llavors estava dividida la banda terrorista-- havia de fundar un partit revolucionari que treballés dintre de la "democràcia burgesa". Aquest partit va ser EIA, precursor del que més endavant seria Euskadiko Ezquerra. Les dues hipòtesis sobre l'autoria de l'assassinat (els seus companys de banda o membres de l'extrema dreta) han persistit fins avui.

Andreu tenia previst interrogar Pierluigi Concutelli i Carlo Cicuttini, però al final es va haver de conformar a preguntar a dues persones diferents, Angelo Izzo i Sergio Calore. El primer no té cap mena d'informació directa, sinó rebuda de Concutelli, i el segon és un informador de la policia.

UNA ARMA DE PRESIDÈNCIA

Concutelli, que a principis d'aquest mes va patir un atac isquèmic, havia estat detingut l'any 1977 a Roma amb un fusell metrallador amb el qual un any abans havia assassinat el jutge Vittorio Occorsio, que investigava la lògia maçònica secreta P-2. L'arma procedia d'un estoc enviat per la fàbrica Marietta (Estats Units) al Govern espanyol i assignada a Presidència del Govern de Madrid. Els magistrats italians no van aconseguir reconstruir mai com va arribar l'arma a Concutelli.

Al llarg dels anys 70, més de 15

terroristes italians van ser ajudats pels serveis secrets del seu país a refugiar-se a Espanya. Entre aquests hi havia Pierluigi Concutelli, Carlo Cicuttini, Augusto Cauchi, Mario Pellegrini i Stefano Delle Chiaie. Quan Franco va morir, l'any 1975, van ser expulsats o van fugir d'Espanya, però no s'ha aclarit mai el seu paper al país, on, a canvi d'un refugi, van col.laborar en treballs bruts, com la massacre de Montejurra (1976), la del bufet d'advocats laboralistes d'Atocha (1977) i altres.

Notícies relacionades

El Govern reivindica que Catalunya "és avui més segura" després de l’augment de mossos i el pla contra les armes blanques

¿Guanyarà el PP per majoria absoluta les eleccions a Andalusia 2026? Així estan les prediccions més enllà de les enquestes

En l'interrogatori d'ahir, Izzo hauria descrit informacions, ja conegudes, sobre la divisió dels italians en dos grups, un a Madrid i l'altre a Barcelona. El segon, també integrat per neofeixistes francesos i portuguesos, comptava amb un pis al Barri Xino i una masia que anomenaven La Factoria.

Segons Efe, que cita una declaració de Calore, que hauria visitat aquesta masia, el lloc "estava ple de fotografies d'etarres, servia per poder preparar accions contra membres d'ETA i els assassinats eren enterrats en un bosc que estava situat molt a prop de la casa".