La grangera prodigiosa

"El que no es va viure a la guerra civil s'està vivint ara",va dir María Victoria Pinilla el novembre del 1995, quan es van destapar les primeres irregularitats urbanístiques a La Muela. A l'ajuntament no apareixien els més de 660.000 euros d'una lletra pactada amb Ibersa, la societat que havia comprat quatre anys abans una finca municipal per uns 2,3 milions.

Notícies relacionades

ERC, els Comuns i la CUP exigeixen suspendre el ple del Parlament després de la intercepció de la Flotilla a Gaza

Jaume Asens rep l’alta hospitalària després de rebre un trasplantament de ronyó de la seva mare

L'alcaldessa, del PAR, sempre va actuar com el prototip d'una persona feta a si mateixa, que cobria les seves immenses llacunes amb una actitud xulesca. Dos mesos després de ser elegida regidora el juny del 1987 pel CDS, uns desconeguts van matar a garrotades 500 conills dels més de 3.000 que tenia a la seva granja. Després de denunciar-ho va convocar un ple extraordinari en què es va acordar subscriure una assegurança col.lectiva per als béns dels regidors. Els seus negocis ja estaven segurs.

Quan es va fer càrrec de l'alcaldia, Mariví tenia 30 anys, tres fills de 8 i 6, i un nadó de pocs mesos, i la granja de conills, que atenia personalment. L'estrena en el càrrec va coincidir amb la del primer parc de molins de vent. Els diners van començar a arribar i els 800 habitants del 87 es van multiplicar fins als 5.000 de la setmana passada:La Muela, un poble amb el vent a favor, diu l'eslògan d'un ajuntament que en 20 anys va passar d'un pressupost de 240.000 euros a un de 24 milions. La multiplicació de molins i veïns va donar peu a un culebró que s'havia de començar a rodar al maig amb l'alcaldessa de protagonista. D'empenta no n'hi falta: solia dir que s'ha fet"milionària"gràcies a les requalificacions urbanístiques. Encara que Mariví en diu"classificacions".