Article d'Antoni Bassas, periodista: 'Un home d'una peça'

Fa 10 anys, dies després de plegar invicte com a alcalde de Sabadell, vaig trucar aAntoni Farrésper demanar-li que s'incorporés a les tertúlies d'El Matí de Catalunya Ràdio. M'interessava que tot el país pogués compartir l'honestedat que destil.lava aquell personatge de posat dur, formes austeres i autenticitat d'esquerres provada. Em fascinava la força d'una personalitat capaç d'enamorar Sabadell 20 anys seguits, sense abusar de la propaganda i fugint de la demagògia.

Em va costar de convence'l durant un dinar al Tramonti, perquè, molt d'acord amb el seu rigor, considerava que si s'havia retirat del servei públic no havia d'intervenir en el debat públic. I em va explicar amb continguda indignació que acabava d'anar a l'oficina de l'Inem, i que quan li van preguntar quina era l'última feina que havia estat fent, i que havia ditalcalde, li van contestar que no tenia dret a rebre la prestació de l'atur i que els anys a l'ajuntament no li comptarien per a la jubilació. No va parar fins a canviar la llei. Al final va accedir a venir a la ràdio i així van començar 10 anys de relacions cordials que es van acabar dimarts, quan el vaig visitar a casa seva, hores abans de l'agreujament final. "No tinc un refredat, no". Era un càncer de pulmó. El recordo, cada matí, davant l'estudi de la ràdio, acabant-se la seva cigarreta.

Feia pocs dies que l'havia anat a veure el presidentPujol. M'ho va explicar tot content. A vegades, els adversaris són més generosos que els propis. Se les havien tingut, però es respectaven institucionalment i personal.

Notícies relacionades

‘Cherchez la femme, pardieu!’

Vilaplana ratifica que Mazón va atendre trucades i la va acompanyar al pàrquing

Farrésse n'ha anat estimat pel seu cercle més íntim i reconegut pels conciutadans. No podia fer un pas per Sabadell sense que algú se li acostés a explicar-li l'últim problema.

No va ser així el primer dia a l'alcaldia, aquest abril farà 30 anys. Havia guanyat per majoria absoluta, però els poders fàctics de Sabadell no semblaven encantats, precisament, de tenir un alcalde comunista. El telè- fon no sonava. Fins que es va presentar la plana major del Banc de Sabadell (aFarrésli sabia greu que el banc hagués renunciat a la preposició) a rendir-li homenatge. I va dir a la seva gent: "Ja veureu com ara vindrà tot- hom". Efectivament, a continuació van desfilar la Caixa de Sabadell, el Gremi de Fabricants, i totes les forces vives. I així des d'aquell dia.