Els perfils dels portaveus del PSOE
Amic de Zapatero i de la moderació
José Antonio Alonso és company d'infància del president i el seu caràcter és un antídot contra la crispació
José Antonio Alonso. /
Si hi ha un home que encarna la definició de "políticament correcte" és José Antonio Alonso. Al capdavant dels ministeris d'Interior i Defensa sempre ha mesurat molt les seves paraules, procurant mantenir la mesura i no dir coses fora de lloc. Si l'amic des de la infància de José Luis Rodríguez Zapatero segueix fidel al seu estil, després d'una legislatura carregada de crispació, la nova veu dels socialistes pot omplir de moderació i mesura les seves files al Congrés.
Alonso, que complirà divendres que ve 48 anys, va néixer a Lleó, regió on va compartir jocs i pupitres amb el president del Govern. Va estudiar Dret i amb 25 anys ja era jutge, professió que ha exercit a Cantàbria, Pamplona, Gran Canària i Madrid. Entre el 1994 i el 1998 va ser portaveu de l'associació progressista Jutges per a la Democràcia i el 2001 va ser nomenat vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ).
El 2004 va acceptar l'oferta de Zapatero per encapçalar les llistes socialistes a Lleó, encara que no es va afiliar al partit per no perdre la seva condició de jutge. Des d'aleshores s'ha mostrat fidel al president a l'acceptar totes les seves peticions, malgrat que ha hagut de lidiar amb carteres difícils.
Així, va estar al capdavant d'Interior fins que ETA va anunciar la treva i, encara que l'excusa oficial va ser que se n'anava per substituir José Bono a Defensa, es va comentar que deixava Interior perquè ni ell ni en el partit el veien exercint de portaveu durant el procés de negociació. El va substituir a la cartera Alfredo Pérez Rubalcaba, un orador més hàbil i que té més experiència en l'art de sortir airós de les situacions que són més complicades.
Alonso és un home afable, malgrat la seva gran discreció. En l'ambient periodístic es comenta que és difícil arrencar-li una notí- cia. Respecte a les seves aficions, és tan amant del cine que ha seguit visitant les sales de projecció fins i tot sent ministre. El Padrí és la seva pel.lícula favorita i Angie, dels Rolling Stones, la seva cançó preferida.
A més, és aficionat al futbol i seguidor de la Cultural Lleonesa, on va jugar de jove. L'estiu passat va deixar de fumar però no ha pogut abandonar la seva afició al xiclet, que el tranquil.litza en els moments difícils, malgrat que no complau els seus assessors d'imatge.
