Alonso diu que el final del diàleg amb ETA va ser per les peticions "delirants" de la banda

El ministre de Defensa, José Antonio Alonso, ha explicat que l'Executiu va intentar acabar amb el terrorisme etarra per la via del diàleg "com ja van fer altres governs anteriors" i ha revelat que aquest procés va quedar "destruït i enterrat" davant les peticions "delirants" de l'organització terrorista.

Alonso ha defensat que el Govern "va ser, és i seguirà sent completament clar" en matèria de lluita antiterrorista i ha reiterat que "la seva obligació democràtica" era intentar acabar amb el terrorisme "com ja van fer expresidents com Felipe González o José María Aznar".

"Davant peticions delirants de la banda terrorista, com ha passat altres vegades en la història d'Espanya, això va quedar destruït i enterrat, entre altres coses amb un fet ineludible com l'atemptat de la T4", ha afirmat.

"No em mereix cap credibilitat"

El ministre de Defensa ha rebutjat comentar la informació en què el diari Gara assegura que l'Executiu i ETA van acordar el contingut de la declaració de l'alto el foc permanent de la banda i l'anunci en què el president del Govern va oficialitzar l'inici de contactes amb els terroristes. "Al que publiqui o deixi de publicar aquest diari no li faré ni el més mínim comentari, és un diari que a mi no em mereix cap credibilitat", ha asseverat.

A judici d'Alonso l'Estat ha de continuar amb una posició de "fermesa democràtica, pressió i detenció d'etarres i posada a disposició de la justícia" i ha explicat que la unitat dels demòcrates té un doble valor. Per ell, "no només és un discurs moral, també és un mecanisme perquè els encarregats de lluitar contra el terrorisme sentin que tenen la força de tots els ciutadans".

Notícies relacionades

El Govern activarà aquesta tarda el comitè sobre les causes de l’apagada a l’espera de dades de les elèctriques

Illa compareixerà el dimarts al Parlament per donar detalls sobre l'apagada

Criteris polítics

Respecte a les declaracions del lehendakari, Juan José Ibarretxe, qualificant de "receptes del passat" la llei de partits i la política penitenciària, ha defensat que les dues legislacions "són legítimes i estan sent aplicades a l'Estat de Dret". Per això, ha rebutjat interpretar aquestes paraules i ha explicat que "cada un té les seves posicions polítiques i ideològiques".