Homosexualitat

Por

Manifestación del Día del Orgullo / EL PERIÓDICO

Fa uns dies em van convidar a fer "una xerrada inspiradora" els empleats de Moderna, l’empresa que va desenvolupar una de les vacunes contra la covid. La iniciativa s’emmarcava en les activitats de la companyia, "molt compromesa amb la igualtat, la diversitat i inclusió, especialment en l’àmbit laboral", segons em van explicar al posar-se en contacte amb mi, "el mes de l’Orgull". La proposta consistia en "una sessió breu de 30 minuts" en què podria compartir amb els treballadors les meves "experiències i vivències personals, a més d’algunes de les claus" del meu llibre Una homosexualidad propia. No em considero referent de res. De fet, una de les raons que em van portar a escriure i publicar, verbs malinterpretats com a sinònims –si escrius, en teoria és per publicar, però no sempre és així–, aquest assaig va ser l’absència de termes modèlics de referència –segona accepció de referent al diccionari– que m’ajudessin a desxifrar la gran incògnita que és la identitat, sobretot si no encaixes en els motlles normatius de la societat. Tres anys després que el llibret, com m’agrada descriure’l, recorrent al diminutiu per restar-ne importància, arribés a les llibreries, cada cop em sento més orgullosa, paraula per a mi tan esmunyedissa, per incòmoda, com valent, d’haver pres aquella decisió. I aquesta seguretat, la certesa que no em vaig errar fent un pas que no hauria d’haver significat més ni tenir més conseqüències o rellevància que la publicació de qualsevol altre llibre, va ser la que em va portar a acceptar la proposta de Moderna.

Aquell mateix dia que vaig rebre la invitació, havia explicat al perfil d’Instagram que, després d’una nit d’insomni, havia trobat, per fi, el títol de la novel·la que escric. Pocs minuts després, una lectora em va enviar un missatge en aquesta xarxa social que em va emocionar. Pel que sembla, la seva filla feia un temps que està "molt, molt trista", i ella, que intuïa, com a mare, què podia viure, què devia passar, va deixar a sobre de la taula Una homosexualidad propia sense dir-li res ni animar-la a llegir-lo. La filla el va agafar, el va devorar i al cap de pocs dies li va dir: "Mama, soc lesbiana i gràcies a aquest llibre m’he atrevit a explicar-t’ho, perquè tenia por". Ella li va respondre omplint-la d’amor i empatia, de comprensió i complicitat. "Va plorar molt, però crec que també es va alliberar del pes que portava a dins", em deia la lectora, que ara veu feliç la filla, "així que gràcies de nou". També aquell dia, el de la proposta de Moderna i l’intercanvi de missatges a Instagram, el PP i Vox van arribar a Totana (Múrcia) a un acord per tirar endavant els comptes municipals que inclouen mesures que no tenen relació amb els pressupostos, com la supressió dels actes institucionals de l’Orgull LGTBIQ+ o la negativa a posar la bandera del col·lectiu al balcó de l’ajuntament al considerar-la "simbologia ideològica de caràcter partidista o activista". Llegint la notícia, vaig pensar en la filla de la lectora, en la seva por, i vaig recordar C. S. Lewis, allò que va escriure després de la mort de la seva dona sobre que no sabia que el dolor podia ser tan pròxim a la por. La diferència és que aquí no hi ha vides en joc... ¿o sí?

Temes:

30 Minuts Instagram Vox

Inicia sessió 0 Comentaris