Per a això són els impostos

Abans només s’havia fet als Estats Units. Això demostra el caràcter pioner de la fita que es va materialitzar el 1976 en una Catalunya que fa uns mesos s’havia deslliurat d’un dictador anomenat Francisco Franco.

Catalunya, amb la República, va materialitzar un canvi espectacular en l’àmbit sanitari. En els governs de Macià i Companys hi va haver consellers de Sanitat com el doctor Corachán. ¿Els sona? O va comptar amb gent com el doctor Broggi, el doctor Trueta o els germans Trias i Pujol. També, amb consellers de Sanitat com Carrasco i Formiguera, afusellat per Franco. O el doctor Josep Dencàs, que es va significar per iniciar la construcció d’una sanitat pública que superés la vella beneficència.

Notícies relacionades

Zapatero, l’únic roig de la trama

Una finestra per negociar

Un hospital com el Sant Pau suposa un cost anual de prop de 600 milions en el marc d’una xarxa sanitària universal que ens iguala a tots. En això, efectivament, se li’n van els diners a la Generalitat. Això significa que, a diferència dels Estats Units, si demà vostè necessita un trasplantament de medul·la òssia, la Sanitat catalana l’hi dona i no li demana si el seu compte corrent és sucós. Als Estats Units, ni pagant una assegurança caríssima –assegurança que ni té tothom ni tots es poden pagar–, és clar que aquest trasplantament s’arribi a fer. Sempre hi sol haver un límit de cobertura. O hi ha diners pel mig –molts diners perquè els tractaments contra el càncer són terriblement cars– o et moriràs convivint amb una terrible agonia. O potser enganxat al fentanil per resistir el dolor que et devora.

Per a això es paguen impostos. Perquè un dia, Déu no ho vulgui, si a vostè li diagnostiquen un càncer, sàpiga que tindrà dret al mateix tracte que aquest veí que aparca un Porsche a prop de casa seva.