Gemma Martínez Ibáñez: "Donar notícies és el que ens distingeix, igual que l’exigència amb la feina"

¿Com ha anat la setmana prèvia? ¿Ja has canviat de despatx?

Encara no. Ha sigut una setmana intensa perquè, a més, han coincidit diversos esdeveniments de gran rellevància informativa. Compaginar el que feies fins ara amb la preparació de la teva nova responsabilitat és exigent i, al mateix temps, estimulant.

Entres en l’elit de les agendes de gent important de Barcelona. Et pot trucar el president del Govern català, Salvador Illa, o el del Govern espanyol, Pedro Sánchez.

Sí, ja passa. És un repte i, alhora, una oportunitat. Poden accedir al teu contacte si ho necessiten. Ser al capdavant del diari t’atorga una posició de responsabilitat.

Et deu haver felicitat molta gent. ¿Potser hi va haver algú que va dubtar entre donar-te l’enhorabona o no?

Hi ha hagut molta generositat. Fa més de 30 anys que em dedico al periodisme, a la informació econòmica i també a la gestió d’equips. He treballat en tres diaris, en quatre ciutats de dos continents i amb set directors. Rebre el reconeixement de professionals que admires emociona a tothom. Més que dubtar de si felicitar o no, n’hi ha que et recorden la responsabilitat que assumeixes. Estic preparada.

Ho estàs, ho estàs. Ara toca arremangar-se per tornar la confiança que t’ha donat l’editor.

Estic encantada a Prensa Ibérica, un grup amb propòsit periodístic i amb una família al darrere, encapçalada per Javier Moll i Arantza Sarasola. Dirigir EL PERIÓDICO en aquest context és un privilegi i una oportunitat. Ho afronto amb il·lusió.

Succeeixes Albert Sáez, el director des del 2020. Encara que esclati una bomba atòmica, ell pregunta: "¿Què tenim? ¿Com reaccionem?». ¿N’has après, d’ell?

Molt. No ens coneixíem, abans que em truqués per fer de directora adjunta. Treballar-hi braç a braç ha sigut decisiu per créixer professionalment i personalment. Admiro la seva capacitat d’anàlisi.

Abans deies que has treballat a diferents ciutats.

Sí, la major part de la meva trajectòria professional la vaig desenvolupar en el diari econòmic Expansión, que va ser una veritable escola per a algú com jo, una estudiant de lletres pures que va haver de reconvertir-se i centrar-se en la informació econòmica. Hi vaig estar 22 anys, a les redaccions de València, Barcelona, Madrid i Nova York. Em vaig especialitzar en empreses, grans sagues familiars, bancs i caixes d’estalvis. Més endavant, vaig assumir responsabilitats de gestió d’equips. El 2017, Prensa Ibérica em va proposar incorporar-me a Levante, el diari del grup a València. Vaig pensar que era un bon moment per tornar a casa i estar més a prop de la família. L’experiència va ser molt positiva. Al cap d’un any vaig arribar a la subdirecció, un càrrec que vaig deixar el 2020, quan l’Albert em va trucar. I aquí em teniu.

Nova York: explica’m això.

Una de les millors experiències de la meva vida. Vaig ser corresponsal d’Expansión als Estats Units entre el 2007 i el 2011 i vaig viure en directe la gran crisi financera que va succeir la fallida del banc d’inversió Lehman Brothers. La seva seu era a un carrer de casa. Ho vaig viure molt a prop.

Tornem a Barcelona. ¿Quins són els propòsits que tens per a aquesta etapa?

Vull donar continuïtat a la feina dels últims anys, però amb una idea molt clara: més i millor. EL PERIÓDICO és una capçalera global, amb arrels a Barcelona, abocada a donar notícies, que és el que ens distingeix, igual que l’exigència amb nosaltres mateixos i amb la nostra feina. Aquesta ha sigut una de les claus per arribar fins aquí. Continuarem apostant pels temes que formen part de la nostra identitat i la nostra línia editorial, especialment els vinculats a les nostres tres pes. Defensem el progrés de les persones sense deteriorar el planeta. També serà crucial jerarquitzar més bé els continguts per al lector i oferir-li el context que necessita per entendre què passa al seu voltant, amb formats atractius i pròxims. Tenim vocació de ser un diari mainstream, per a tothom, que conservi l’ànima però que al mateix temps s’adapti als temps. Com més gent formi part de la família d’EL PERIÓDICO, millor. Sempre s’ha dit que som el diari dels bars, però també volem ser el dels despatxos. Fugim de sectarismes i d’ideologies que expulsin els lectors. Som inclusius i volem contribuir a rebaixar la polarització. Això últim és determinant.

¿Què dius a la redacció?

Tenim la millor redacció i hem de disfrutar del periodisme, que és la professió més bonica del món. Som uns privilegiats per poder exercir-la. Alhora, tenim marge per aconseguir el millor de cadascun de nosaltres, organitzar-nos més bé i aprofitar la tecnologia per potenciar el talent. No podem ser a tot arreu, de manera que hem d’escollir molt bé on volem focalitzar l’esforç i com hem d’evolucionar.

¿Com?

Volem consolidar el lideratge d’EL PERIÓDICO a Catalunya i créixer en el conjunt d’Espanya. A més, hem de reforçar els vincles amb les institucions, la societat civil i el teixit empresarial. També amb els nostres anunciants. En definitiva, volem ampliar al màxim la comunitat del diari, sobretot pensant en aquest aparell que tenim aquí al costat, el mòbil. Construir aquesta comunitat fidel, disposada a pagar pels continguts, ens ajudarà a no dependre tant de l’algoritme i contribuirà a la sostenibilitat i rendibilitat del diari.

En aquest context, ¿com es combaten les fake news i altres propostes editorials poc agraïdes?

M’estimo més parlar de conviure-hi. El marasme actual és de tal calibre que, si intentes combatre-ho tot, corres el risc de deixar de fer la teva feina. Això va de trobar el teu lloc, que passa pel rigor, la veracitat i la presència on hi ha els fets. Si es produeix un crim a Esplugues que commociona la societat, hi anem i descobrim que la víctima era una dona asiàtica, sòcia d’un restaurant. No hi ha tecnologia que pugui substituir el periodisme de proximitat en un diari amb una marca tan consolidada com EL PERIÓDICO. Aquí hi trobaràs una veracitat que et pot agradar més o menys, però que t’ajudarà a entendre les coses importants.

D’això se’n diu solvència i professionalitat. L’octubre del 2028, el diari arribarà als 50 anys. ¿Com te l’imagines?

Amb molt bona salut, sobretot en audiència, tecnologia, notorietat, influència i rendibilitat operativa, aconseguida gràcies a una redacció solvent i optimitzada que sent aquest projecte com si fos seu. Els continguts seran més audiovisuals i es consumiran més bé a través del telèfon mòbil. Alhora, hi haurà l’edició en paper, que la concebo com un format més acotat, prèmium i de referència per a determinats àmbits de la societat. A més, serà personalitzable per a grans ocasions, com hem fet durant els últims mesos, per exemple, amb EL PERIÓDICO de Rosalía, del Mobile o de l’Hospitalet.

Tots tenim clar que el futur és digital. Sense això estem perduts. Però tampoc sabem si d’aquí 10 anys, en comptes del mòbil, tindrem una altra cosa.

Sí, tot canvia molt de pressa. Hem de ser com més aviat millor on sorgeixin les oportunitats tecnològiques, estar atents i imaginar el diari en el format que sigui necessari, però sempre amb una idea clau. Hem de ser on es produeixi la conversa, ja sigui en un mòbil, un rellotge, un xip o un canal de televisió. Però també en una pantalla de cine o una plaça de poble. La presencialitat és fonamental.

Notícies relacionades

Alguna cosa falla al món

Entre tancar files i la decepció

Una de les apostes recents del diari ha sigut treure edicions de l’Hospitalet, Badalona i altres territoris metropolitans.

Sí, són les nostres arrels, que ens sostenen. Tenim una finestra metropolitana única, amb 17 edicions. Volem reforçar-la, i créixer en el conjunt d’Espanya. EL PERIÓDICO ha de participar i influir en la conversa pública nacional donant notícies exclusives i fent anàlisis. La redacció de Madrid és essencial per aconseguir-ho, igual que la fortalesa territorial de Prensa Ibérica i les seves 27 capçaleres.