Més que una infraestructura

Per Vilanova i la Geltrú, aquesta no és una qüestió menor. El projecte representa una oportunitat històrica per reforçar la nostra capitalitat territorial, millorar la competitivitat econòmica, avançar cap a una mobilitat més sostenible i situar el Garraf en una posició central dins de la Catalunya metropolitana del segle XXI.

Vilanova i la Geltrú ha sigut històricament una ciutat oberta, connectada i amb vocació de capitalitat territorial. Ho va ser amb l’arribada del ferrocarril al segle XIX, que va transformar la ciutat i la va connectar amb Barcelona i Tarragona. I avui, en ple segle XXI, ens trobem davant un nou moment determinant.

Durant dècades, la xarxa ferroviària catalana s’ha construït amb una lògica radial: tot passa per Barcelona. Aquesta estructura ha generat dependències, col·lapses i una enorme dificultat per connectar entre si les ciutats de la segona corona metropolitana. Per anar del Garraf al Vallès, del Penedès al Maresme o del Baix Llobregat al Vallès Occidental, sovint és necessari realitzar trajectes poc eficients, amb transbordaments i pèrdues de temps que penalitzen treballadors, estudiants i empreses. El tren orbital trenca precisament aquesta dinàmica. El seu objectiu és vertebrar el territori i crear una autèntica xarxa metropolitana policèntrica. Per Vilanova i la Geltrú, això representa una oportunitat extraordinària.

En primer lloc, des del punt de vista econòmic. La ciutat podria reforçar la seva posició com a node estratègic entre el Garraf, el Penedès i la regió metropolitana ampliada. La connexió directa amb pols universitaris, industrials i tecnològics com el Vallès pot generar noves oportunitats d’inversió, ocupació i captació de talent. Les empreses necessiten connectivitat, i les ciutats que disposen d’infraestructures modernes tenen més capacitat per competir i créixer.

En segon lloc, el tren orbital és també una aposta clara per la sostenibilitat. La nova línia pretén reduir la dependència del vehicle privat i afavorir un model de mobilitat més eficient i menys contaminant. En un context d’emergència climàtica, no podem continuar pensant el futur únicament en termes d’autopistes i més tràfic rodat. El ferrocarril és una eina imprescindible per avançar cap a una mobilitat descarbonitzada.

També hi ha una qüestió d’equilibri territorial i justícia metropolitana. Amb massa freqüència, ciutats com Vilanova i la Geltrú han quedat en una mena de perifèria funcional respecte a Barcelona, malgrat comptar amb pes demogràfic, econòmic i universitari propi. El tren orbital pot contribuir a superar aquesta visió centralista i reconèixer que Catalunya és una xarxa de ciutats interconnectades, no una única capital envoltada de municipis dormitori.

A més, el projecte pot ajudar a descongestionar l’actual xarxa de Rodalies, especialment els corredors saturats que entren a Barcelona. La línia orbital podria captar milions de desplaçaments anuals i convertir-se en una infraestructura clau per al futur de la mobilitat catalana.

Notícies relacionades

Una qüestió de memòria i dolor

Deixar treballar la justícia

És cert que es tracta d’una obra complexa, amb una inversió molt elevada i un calendari llarg. Però precisament per això s’ha de començar ara. Catalunya no pot continuar ajornant indefinidament les grans infraestructures estratègiques que necessita. Les grans ciutats es construeixen pensant a llarg termini. Els nostres avantpassats van entendre que el ferrocarril canviaria el futur i hi van apostar amb decisió. Avui tenim la responsabilitat de fer el mateix.

El tren orbital no és només un projecte ferroviari. És una aposta per una Catalunya més connectada, més equilibrada i més sostenible. I Vilanova i la Geltrú vol ser protagonista d’aquell futur.