L’electrificació pendent
Les conseqüències de la guerra de l’Iran s’han deixat sentir de manera immediata a les butxaques. Malgrat la intervenció del Govern per moderar el preu de la benzina i el gasoil, tots dos combustibles han encarit els viatges de Setmana Santa una mitjana de 30 cèntims d’euro per litre consumit. L’efecte inflacionari es deixa sentir en la pràctica totalitat de sectors econòmics dependents dels combustibles fòssils, la inflació interanual al març escala fins al 3,3% i la previsió de l’OCDE és que tanqui l’any a Espanya en el 3%, en ascens pels preus de l’energia –petroli i gas– i malgrat l’efecte relativament compensatori del preu de l’electricitat, molt per sota del de les grans economies europees gràcies al pes de les energies renovables i de la hidràulica.
L’experiència adquirida a partir de la repercussió que la guerra d’Ucraïna va tenir en el cost de l’energia – els europeus, sobretot els qui havien confiat en Rússia com a proveïdor, van haver de buscar alternatives, i Espanya aplica avui aquesta lliçó, per exemple, curant la malmesa relació amb el nostre tradicional subministrador de gas, Algèria– serveix com a referència, però el tancament de l’estret d’Ormuz planteja un desafiament mai vist en l’estabilitat del mercat i la necessitat d’adoptar mesures que evitin el descontrol de la inflació i la consegüent erosió de les rendes dels consumidors.
Espanya va sortir més ben parada de la crisi ucraïnesa. Una vegada corregit l’efecte de la inflació, en el conjunt de la UE i en el període 2020-2025, l’electricitat es va encarir en termes reals el 8% i el gas, el 33%, mentre que a Espanya la llum es va abaratir un 6,6% i el gas, un 12,6%. I és cert que Espanya pot presumir que el seu model energètic, en què el pes del gas o el carbó en la generació elèctrica és cada vegada més residual davant les energies eòlica, solar, hidràulica i també, no ho oblidem, nuclear, blinda la factura elèctrica dels efectes de crisis de subministrament de combustibles fòssils com la que vivim. Tot i que tingui pendents inversions milionàries en la seva xarxa que es revelen cada cop més imprescindibles tant per evitar colls d’ampolla que puguin dissuadir la implantació d’activitats com centres de dades, i la renovació tecnològica de les indústries amb un consum energètic més intensiu, com per assegurar la seva estabilitat davant les característiques d’un sistema de generació més atomitzat.
Notícies relacionadesEl mix energètic espanyol, però, continua exposat als efectes de la guerra per la dependència, en un 70%, dels hidrocarburs. Una vegada més, l’avenç de l’electrificació de la gran indústria, el transport privat o els dispositius domèstics es presenta no solament com un imperatiu ambiental sinó també com una garantia per a les butxaques i balanços de consumidors i empreses, i una assegurança per a l’autonomia energètica i estratègica. I no hem avançat a la velocitat necessària.
La capacitat de resposta del mercat energètic espanyol davant la crisi al Pròxim Orient és, al capdavall, només parcialment millor que la de les altres grans economies europees, i exposada a les mateixes vulnerabilitats a causa de la seva dependència absoluta del petroli, instal·lat per sobre dels 100 dòlars el barril, i la necessitat de disposar de gas en moments en què decreixi la producció elèctrica per altres fonts.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
