Les receptes màgiques han fet que el món sigui més fosc, més elitista i menys democràtic

La setmana passada, el Centre d’Estudis d’Opinió publicava que el partit de Sílvia Orriols és la formació que més creix en simpatia dels votants, seguida de prop per Vox, per cert. Per entendre aquest fenomen, "El matí de Catalunya Ràdio" entrevista Sílvia Orriols. Una Orriols que ha aconseguit capitalitzar un malestar. El fenomen d’Aliança Catalana no ha aparegut del no-res. 

Com a la resta d’Europa, creix en el buit que han deixat els altres. L’extrema dreta s’ha convertit en un refugi per a milers de ciutadans emprenyats, gent angoixada per la pèrdua de poder adquisitiu, l'habitatge, la immigració o la inseguretat. I amb una pèrdua de confiança total en les institucions i la política tradicional. Una onada que va començar a gestar-se després de la gran crisi econòmica del 2008, i que des de llavors no ha parat d’agreujar-se. Han de fer autocrítica, els partits tradicionals, pels últims 15 anys? Han viscut d’esquena a la realitat? 

Aliança Catalana reprodueix, fil per randa, el manual d'instruccions que fan servir des de Donald Trump fins a Marine Le Pen. Un manual que capitalitza la desconfiança creixent envers el sistema. La recepta és universal: oferir respostes de blanc o negre, de solucions màgiques, a problemes extremadament complexos. Amb un culpable: ja sigui l’immigrant, l’elit, Madrid o Brussel·les. I amb una promesa: un retorn a una època gloriosa que només ells poden fer realitat. 

El resultat final ens deixa un món polaritzat. Un món on s’esborra la pluralitat per forçar un duel amb només dos contrincants, tal com estem veient amb la guerra de l’Iran. En quin bàndol estàs? Al de Trump o al de Pedro Sánchez? Si aquesta visió s’imposa, la societat en serà la primera víctima.

Perquè la política és, per sobre de tot, la gestió dels grisos de la mateixa societat. Per molt que alguns vulguin negar l’evidència.

I aquí és on som nosaltres. Amb el convenciment que els valors fonamentals que sostenen la democràcia i el pluralisme depenen, precisament, de continuar creient-hi. I, sobretot, que continuem practicant-los. I qüestionant-los. 

Notícies relacionades

¿Què farà Junqueras?

Futbolistes desafiadores

La política també és confiança. I, per molt que costi de creure en les institucions quan fallen, és imprescindible no oblidar de quin temps passat venim. La memòria és l’antídot. Cap recepta màgica ha arreglat el món. Normalment, l’ha tornat encara més fosc, més elitista i menys democràtic.

Avui, Sílvia Orriols a "El matí de Catalunya Ràdio". Precisament, perquè els valors que sostenen la ràdio pública són la claredat i, per sobre de tot, la defensa de la democràcia.