Barcelona és la millor seu

La ciutat és la capital científica i tecnològica de l’Estat i l’epicentre innovador i emprenedor del sud d’Europa. Compta amb un extraordinari ecosistema acadèmic, científic i professional especialitzat en salut pública. La nova agència estatal es beneficiaria d’aquest capital humà, però també de l’excel·lència de la xarxa de centres d’investigació i universitaris amb els quals compta la ciutat.

Un d’ells és l’Institut de Salut Global de Barcelona, un dels nuclis d’investigació en salut pública més potents d’Europa. També destaca el Centre Cochrane Iberoamericà, establert a l’Institut d’Investigació Sanitària de Sant Pau.

A més, els programes d’epidemiologia i salut pública de l’Hospital del Mar Research Institute (Imim) i de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL)-Institut Català d’Oncologia (ICO) formen part del teixit investigador que fa de Barcelona un potent epicentre científic.

A la capital catalana i el seu entorn pròxim s’ubiquen 21 grups d’investigació consolidats, que formen part del Ciber d’epidemiologia i salut pública de l’Institut de Salut Carlos III, molts en col·laboració entre administracions públiques i universitats.

Els programes de postgrau de les universitats catalanes destaquen per la seva elevada competitivitat. El màster oficial interuniversitari de salut pública, organitzat conjuntament per les universitats Pompeu Fabra i Autònoma de Barcelona, és un exemple de la sòlida oferta acadèmica de la ciutat en ciències de la salut.

També cal destacar el diploma de salut pública, acreditat per l’Escola Nacional de Sanitat de l’Institut de Salut Carlos III, i el màster de salut planetària de la Universitat Oberta de Catalunya i la Universitat Pompeu Fabra.

La investigació i la formació de doctorat en salut pública és una altra de les nostres fortaleses, com mostren les més de 120 tesis relacionades amb la salut pública defensades en universitats catalanes l’any passat.

Cinc organitzacions presents a la ciutat han sigut reconegudes com a centres col·laboradors de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), cobrint àmbits rellevants per a la salut pública. A tot això, s’hi suma l’oficina que la mateixa OMS té al recinte de l’Hospital de Sant Pau.

Més enllà de la seva fortalesa científica i investigadora, Barcelona té excel·lents connexions de transport amb les ciutats més rellevants en el camp de la salut pública internacional.

La candidatura de Barcelona compta, a més, amb un ampli consens institucional, que s’articula a través del recolzament de l’Ajuntament, la Diputació i el Govern de la Generalitat. La societat civil i les entitats especialitzades també han volgut afegir-se a la candidatura. Més de 50 entitats sanitàries, societats científiques, col·legis professionals, instituts d’investigació i universitats han mostrat el seu suport.

Notícies relacionades

El lliure comerç agrícola

Inèrcies econòmiques

El reconeixement de la importància de la salut pública a la ciutat té molt a veure amb la trajectòria històrica que Barcelona atresora en aquest camp. Fa 140 anys, l’alcalde Rius i Taulet va impulsar la creació del Laboratori Municipal per afrontar el problema de la ràbia, inspirat en l’exemple de Louis Pasteur a París. Aquest laboratori és l’embrió de l’actual Agència de Salut Pública de Barcelona, un organisme que fa 40 anys que està dedicat a garantir la salut de la ciutadania i evitar que les diferències econòmiques entre territoris es tradueixin en desigualtats de salut.

Barcelona està vivint una autèntica revolució científica i generant la concentració de talent més important de la seva història. Barcelona és l’opció lògica i natural. Permetrà aprofitar sinergies i facilitar la tasca de la futura agència a través de col·laboracions amb equips d’avantguarda, que faran possible potenciar la transferència de coneixement, la formació de professionals i el desenvolupament de projectes innovadors, tant en l’àmbit espanyol com europeu.