El ministre que parla abans d’hora

Notícies relacionades

Símptomes, no fatalitats

OTAN sí i no

Des d’aquest moment, el debat deixa de ser neutre i el relat es comença a construir abans que els informes tècnics el recolzin. Apuntar a una possible fallada per part d’un proveïdor, tot i que no es digui explícitament, suggereix que l’origen del descarrilament està fora de la infraestructura, del seu manteniment o de la seva gestió. Afegir que Arcelor és una empresa capdavantera i que fabrica a Espanya, com va assenyalar el president d’Adif, pot semblar un aclariment tranquil·litzador, tot i que a la pràctica funciona com un escut. Si la hipòtesi es confirma, la fallada es presenta com a imprevisible amb un proveïdor tan qualificat com aquest. Si no és així, el dany reputacional ja està fet. En els dos casos, la insinuació arriba abans que les conclusions. Aquesta no és una qüestió menor. La reputació industrial es construeix lentament i es deteriora amb molta rapidesa, sobretot si les sospites provenen d’una veu institucional.

Tot això remet al paper que correspon a un ministre en situacions com aquesta. Analitzar totes les hipòtesis és lògic i comprensible, però resulta fonamental mesurar amb compte quan i com comunicar-les. Puente no està per avançar causes, sinó per garantir que els informes dels tècnics s’elaboren amb independència i sense pressions externes. En matèria de seguretat ferroviària, la prudència sempre és una obligació política.