La millor seu per a l’AESP

Coherent amb aquest esperit, de repartir per tot el territori les institucions l’Estat, com fan per exemple Alemanya i la mateixa Unió Europea, una primera condició de la convocatòria és que l’AESP ha d’estar fora de la Comunitat de Madrid.

I pel que sabem, ja hi ha diverses ciutats que s’hi han postulat, com Saragossa, València, Granada i Oviedo. La llista no serà gaire més llarga, ja que el termini s’acaba demà i els requisits que han de complir són exigents. Hem sabut per EL PERIÓDICO que Barcelona ha presentat oficialment la seva candidatura, amb el suport del Govern de la Generalitat.

Les raons per pensar que Barcelona és la millor opció no estan tant en el fet de complir els requisits d’espai i infraestructura, que es compleixen, com en el talent i recursos acadèmics i professionals en salut pública amb què compten la ciutat i Catalunya.

Vegem algunes dades. Barcelona i Catalunya acumulen una llarga història de lideratge en salut pública des de les seves administracions. L’Ajuntament i la Generalitat governen la primera agència de salut pública d’Espanya, l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), l’antecedent de la qual és l’Institut Municipal d’Higiene, fundat el 1891. Aquesta entitat s’ha convertit en referent de bones pràctiques en salut pública, a escala nacional i internacional. A més, ha sigut a Catalunya on es va crear la primera agència autonòmica de salut pública, a l’empara de la llei de salut pública del 2009, que va precedir en dos anys la llei general de salut pública d’Espanya. Aquesta llei va ser recuperada el 2019 i amb el suport de l’actual Govern de la Generalitat, plenament compromès en el desenvolupament efectiu de la nova Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPC).

Igualment, i de manera destacada, Catalunya disposa d’un ecosistema científic i acadèmic altament desenvolupat, amb una xarxa diversa de centres d’investigació i institucions universitàries de reconeguda excel·lència. En destaquen centres de referència internacional, com per exemple l’Institut de Salut Global de Barcelona, únic centre a Espanya acreditat amb l’Excel·lència Severo Ochoa en salut pública. També els 21 grups d’investigació consolidats des del 2008, de 45 en total, que formen part del CIBER d’Epidemiologia i Salut Pública de l’Institut de Salut Carles III.

Ecosistema universitari

També hi ha un clúster d’universitats catalanes amb programes de postgraus competitius, com el màster en Salut Pública coordinat des de la Universitat Pompeu Fabra, després de 26 anys (més 4 de previs amb la UB), en què participa la UAB i que és un referent nacional i internacional, especialment a Llatinoamèrica (gairebé el 40% dels estudiants són estrangers).

Notícies relacionades

El teatre de Donald Trump

Iglesias, Ayuso i el feminisme

Però Barcelona i Catalunya no només destaquen per la trajectòria històrica i l’ecosistema científic, sinó també per la presència consolidada en la xarxa global de salut pública. La ciutat ja és seu de cinc centres col·laboradors de l’Organització Mundial de la Salut (OMS): sobre control del tabac a l’Institut Català d’Oncologia, sobre prevenció de drogodependències a la Secretaria de Salut Pública, sobre salut laboral a l’ASPB, sobre control de la malària a l’Institut de Salut Global i sobre salut digital a la UOC. Aquesta realitat suposa un avantatge per a l’AESAP, ja que li permetria accedir de forma immediata a una infraestructura de cooperació i coordinació internacional consolidada. Sense oblidar que Barcelona acull l’Oficina de l’Organització Mundial de la Salut, dedicada al finançament de sistemes de salut.

En resum, és una gran oportunitat en què hi guanyem tots, Catalunya i el conjunt d’Espanya. En cas d’aconseguir-ho, aportarem al conjunt de l’Estat, amb tot el respecte a les altres ciutats i comunitats autònomes, talent i bones pràctiques professionals i científiques, que són clau en el desenvolupament de l’AESAP.