Pioners en la salut pública

La candidatura es basa en un projecte solvent, ben planificat i compartit. L’oferta d’una seu patrimonial de gran valor, una joia modernista situada en ple Eixample, és molt més que un gest estètic. Parla de centralitat, d’accessibilitat i de voluntat de dotar la nova agència d’un espai representatiu i funcional, capaç de créixer i adaptar-se en el temps. S’hi suma una connectivitat difícilment igualable, tant a escala estatal com a internacional, i un entorn urbà preparat per acollir talent altament qualificat.

Barcelona té arguments d’encara més pes que els arquitectònics o logístics: el seu ecosistema científic, acadèmic i sanitari. La ciutat i la seva àrea metropolitana concentren una xarxa d’hospitals, universitats, centres de recerca i empreses biomèdiques de primer nivell, reconeguda internacionalment, amb una trajectòria contrastada en salut pública, epidemiologia i innovació sanitària i amb projectes de futur com els del Clínic i els pols biosanitaris que impliquen ciutats com Esplugues i l’Hospitalet. La fortalesa no resideix únicament en les infraestructures, sinó en l’existència de comunitats professionals consolidades, ja actives, capaces d’interactuar, cooperar i generar coneixement de manera immediata. És un factor decisiu per a un organisme encarregat d’anticipar riscos i coordinar respostes davant futures emergències sanitàries.

Convé destacar, a més, el caràcter compartit de la candidatura. L’Ajuntament, la Generalitat i la Diputació de Barcelona han sumat esforços, juntament amb universitats, col·legis professionals i centres de recerca. En temps de fragmentació institucional, aquesta col·laboració transmet solvència, compromís i credibilitat a la proposta. També genera confiança al conjunt de la societat.

Notícies relacionades

Un segle de merda

Toca ‘melonitzar’ Abascal

Barcelona competirà amb ciutats com Múrcia, Saragossa, Lleó, Oviedo, Granada i Toledo, totes amb arguments legítims. Si finalment l’elecció recau a Barcelona, la ciutat i Catalunya tindrien molt a guanyar, però també molt a aportar. L’AESP trobaria un entorn idoni per desplegar la seva missió, i el conjunt del país es beneficiaria d’una seu capaç de dialogar de tu a tu amb els grans nodes internacionals de la salut pública. Per a la ciutat suposaria més capacitat per captar empreses relacionades amb la salut, cosa que afavoriria la creació de llocs de treball i la capacitat de captar talent i retenir-lo.

La pandèmia va deixar lliçons dures i diàfanes. Una d’aquestes va ser la necessitat de reforçar les estructures de prevenció, vigilància i resposta. De la crisi sanitària va sorgir la voluntat de crear l’AESP. La decisió de triar la seva seu més enllà de la capital espanyola i mitjançant concurs obert és una aposta per un Estat més equilibrat i més pròxim. Des de l’experiència acumulada i la cooperació institucional, Barcelona expressa amb aquesta candidatura la seva voluntat d’assumir responsabilitats, compartir capacitats i exercir lideratge per enfortir la salut pública del conjunt del país.