Població ajustada i solidaritat

1

Es llegeix en minuts

Per què confiar en El Periódico

16 de gener del 2026. 00:50

0 Comentaris

José Luis Roca / EPC

En les albors de la implantació de l’Espanya de les autonomies es va establir un principi per al finançament de les comunitats que encara avui es manté com un consens bàsic: han d’aportar per renda i rebre per població. Amb el temps es va constatar que aterrar aquest principi no era fàcil per la diversitat d’Espanya. Primer es van establir fons diversos per compensar els desequilibris: un de solidaritat interterritorial, un altre de dispersió de la població, etc. A partir del 2009, encara abans que el Tribunal Constitucional tombés el principi d’ordinalitat en l’Estatut del 2006, es va incorporar el concepte de població ajustada que reconeix dues coses: que donar el mateix servei a dues persones en territoris diferents no costa la mateix i que el cost dels serveis a la població depèn de la piràmide d’edat. La despoblació, per exemple, provoca que moltes comunitats paguin l’educació d’espanyols que quan són contribuents nets tributen a Madrid o a Catalunya, però que després tornen als seus llocs d’origen en una vellesa amb més despesa en salut. La població ajustada aconsegueix corregir el desequilibri que es produeix, la desigualtat, si la volen anomenar així els del potatge, entre les rendes i la despesa en serveis públics. El resum és que en el moment de calcular què li correspon a cada comunitat autònoma no tots els habitants compten el mateix; els de certes edats o condicions donen dret a rebre més fons. Astúries pot tenir 1 milió d’habitants i rebre l’equivalent a 1,3 milions després del càlcul de la població ajustada. I no és cap greuge. Com demanava Aristòtil, la justícia no és tractar igual als diferents sinó tractar diferent dels diferents. Però el potatge madrileny és més de Plató que d’Aristòtil.