Nacions Tolides

Era obvi al Líban, per exemple. De fa anys. I de fa quatre dies s’ha constatat a Síria, a la frontera amb Israel. Una frontera bellugadissa que Israel ha modificat de facto unilateralment 15 quilòmetres endins, més un perímetre d’influència de 50 quilòmetres addicionals, com de Barcelona fins a Manresa. Israel sembla el mascaró de proa del nou ordre mundial.

Però ha estat la caça i captura de Nicolás Maduro el que ha colpit el món occidental, el conjunt de les democràcies liberals. Trump no està per punyetes ni convencionalismes de cap mena. Fa el que vol perquè ho pot fer, perquè té el poder, la força per fer-ho, sense subterfugis. Encara que inicialment ho justifiqués acusant Maduro de narcotràfic i terrorisme. Una fal·làcia que van comprar acríticament el gruix dels mitjans.

L’alcalde Albiol –per alguna cosa arrasa a Badalona– va ser dels primers a assenyalar la seva disconformitat amb les veritables intencions de Trump que res tenen a veure amb la defensa de la democràcia, ni amb el narcotràfic. Tampoc amb la idea d’acabar amb el terrorisme. De fet, Trump s’ha erigit en el terror global, vist el pànic que ha provocat la sorprenent captura de Maduro. En resum: intervenció i control de les més grans reserves de petroli mundials. No hi ha més.

Notícies relacionades

Sánchez i Feijóo pugnen per Catalunya

L’Iran, davant la seva realitat

Ara, quan apunta a Groenlàndia, tothom s’esgarrifa. Se la vol quedar i se la quedarà d’una manera o d’una altra. És qüestió de temps. ¿I què faran les Nacions Unides si és el cas? Res. A tot estirar una resolució, l’enèsima. Tantes se n’han fet sobre Palestina que ja tothom ha interioritzat que són purament formals, retòriques.

¿I la Unió Europea? Paper de comparsa, irrellevant, una paròdia d’allò que hauria d’haver estat. És el club de les nacions tolides. Ara, acollonides, en constatar que un dels socis fundadors, Dinamarca, tremola.