Més federació i democràcia a la UE

És cert que aquests tòpics han acompanyat el projecte europeu des dels seus inicis, i amb especial intensitat des del Tractat de Maastricht del 1992. Solen reaparèixer en moments de crisi: després de l’ampliació a l’Est; després del fracàs del projecte de Constitució europea a França i els Països Baixos; durant la crisi financera del 2008; amb les onades migratòries del 2015; després del Brexit i els seus efectes a Catalunya i Escòcia, o durant la pandèmia de la Covid-19. El que sí que ha canviat en els últims anys és que aquest mite de la decadència d’Europa s’ha convertit en l’eix central d’una estratègia política organitzada, impulsada tant des de fora com des de dins d’Europa.

No es tracta d’una crítica conjuntural, sinó d’una campanya sostinguda destinada a erosionar el sistema europeu. Des de l’annexió de Crimea el 2014, i amb més intensitat després de la invasió d’Ucraïna, el Kremlin ha fet d’aquesta idea un eix central de la seva propaganda: Europa és presentada com un projecte fallit, feble, corrupte i dependent dels Estats Units. El fonamentalisme islamista, per la seva banda, insisteix en el tòpic: Europa és una civilització moralment decadent; i, així, mira de justificar el terrorisme. I als EUA, el trumpisme ha convertit aquesta visió en doctrina política: la UE deixa de ser una aliada estratègica per convertir-se en un actor irrellevant i parasitari. El vicepresident J. D. Vance, en la seva intervenció a Davos, va ser directe i, fins i tot, ofensiu: va acusar Europa de perdre el seu vigor democràtic, d’establir la censura i d’haver perdut el vincle amb la seva ciutadania. I el més preocupant: en l’Estratègia de Seguretat Nacional nord-americana del 2025 s’afirma que Europa ha "esborrat el seu esperit civilitzador" i ha passat a ser un competidor dels EUA sense cap visió estratègica. Pot dir-se més alt, però no més clar.

Per si no fos prou, la decadència europea s’ha convertit en un consens sonor entre els partits d’extrema dreta –alguns d’avalats des de Washington–. Tots coincideixen a presentar la UE com el principal problema del continent. L’acusen d’erosionar la sobirania nacional, corrompre els valors tradicionals i diluir les identitats col·lectives.

Aquesta narrativa –per ben acollida que pugui ser en certs moments– és profundament sectària i errònia. Ignora una evidència: que ha sigut precisament la UE la que ha convertit Europa en un espai de democràcia, prosperitat econòmica i respecte als drets humans sense parió al món. Europa no és feble –com insisteix aquesta narrativa fal·laç– per no practicar l’autoritarisme carismàtic que l’extrema dreta enyora, sinó tot el contrari. Si en ocasions aparenta debilitat és perquè no ha aconseguit culminar els consensos que necessita. O, en tot cas, per no haver sabut transmetre que la seva força més significativa rau en la negociació, el compromís i el consens, més enllà de fronteres identitàries o ideològiques. És a dir, en el seu profund sentit democràtic.

Per això, criticar la UE pel seu, moltes vegades, mètode de negociació deslluït, i per la seva capacitat de consensuar sempre in extremis, no és el més encertat. Aquest mètode de consens i diàleg incansable constitueix el millor del sistema.

Ho hem vist recentment amb acords decisius qie s’han aconseguit en l’últim moment: l’emissió de deute comú per reforçar la defensa europea; l’avanç –tot i que amb retard– del Pacte Verd, o l’acord comercial amb Mercosur, que després de 25 anys de negociació obrirà el 2026 un mercat de més de 720 milions de persones. Tot això demostra la fortalesa d’Europa i que la suposada decadència europea és només un mite interessat.

Notícies relacionades

¿Pitjor el 2026? Pot ser

Llum i ombra en la ‘Marxa Radetzky’

Per això, en un moment en què l’extrema dreta, Putin i Trump, entre d’altres, redoblaran els seus atacs a Europa, cal recordar-ho: l’únic camí de progrés que ens queda als europeus és continuar avançant en una Unió cada vegada més federada i més democràtica.

Convé tenir-ho clar: l’única resposta real al mite de la decadència europea és més unió, més federació i més democràcia.