El pla Zelenski

Putin va assegurar que en menys d’un mes prendria Kíiv i Ucraïna passaria a dependre de Rússia. Gairebé quatre anys després, el front segueix lluny de la capital i Ucraïna, mal que bé, ha aconseguit el suport de la Unió Europea i sobretot el reconeixement que són el front de batalla d’una ambició més gran que inclou una amenaça permanent al Vell Continent.

El dia en què Zelenski i Trump es troben, el dilema continua intacte. Per a Kíiv, rendir-se i entregar territori només seria viable si les garanties de seguretat incloguessin la protecció del país de les grapes del tsar rus. El problema és que mentre Ucraïna tingui les mateixes garanties que qualsevol altre país de l’OTAN que en cas d’una nova invasió anirien tots a l’una, Putin perd la raó per la qual va iniciar la guerra. I això és el que persegueix Zelenski: desfer el tabú i posar sobre la taula un pla per acabar amb la violència.

Notícies relacionades

Llei del taxi i interès general

Groenlàndia i la seguretat nacional

El líder ucraïnès ha corregit lleument la proposta americana de rendició inacceptable per convertir-la en un acord d’alto el foc factible, de manera que reconeix que no pot guanyar la guerra però en canvi sí forçar una pau sense guanyadors: congelar el front al Donbàs a canvi d’un alto el foc i garantir el futur del seu país.

El problema és que el pla de Zelenski topa amb dos inconvenients. El primer és que Donald Trump només és capaç d’imposar la seva força als febles; el segon és que Putin no vol un acord sinó una victòria i està disposat a demostrar que ell també creu en la força més que no pas en el diàleg. En això coincideix amb Trump i per aquí pot naufragar el pla de Zelenski, que és sobretot una invitació a negociar.