Res és el que sembla
El PP no pacta quan és a l’oposició
Una de les peculiaritats del brou madrileny és que es dedica a assenyalar la nuesa dels altres quan va despullat. Un alt càrrec socialista em retreia aquests dies que defenséssim l’abstenció del PSOE per investir María Guardiola perquè no s’havia de produir en cap cas ja que els populars no l’acceptarien. I m’argumentava, amb raó, que el partit de Feijóo no havia recolzat mai un pacte amb els socialistes si no ocupava la Moncloa. Certament, els dos últims grans acords entre tots dos partits es van produir el 2015 per facilitar l’abdicació de Joan Carles I i el 2017 per aplicar l’article 155 de la Constitució a Catalunya. Tots dos amb Rajoy al Govern. La llei de partits, en temps de l’avui malmenat Zapatero, també es va acordar en aquesta circumstància. I és cert que, des dels temps de Suárez, l’espai de la dreta s’ha especialitzat en l’"assetjament i demolició".
El 2026 es compliran 40 anys de la primera vaga general que es va fer contra un govern del PSOE, en què va participar l’UGT de Nicolás Redondo pare. Als millennials aquesta referència els semblarà plistocènica, però hi va haver un temps en què el sindicat i el PSOE eren una sola cosa. González va emancipar el PSOE. Una cosa similar va fer Manuel Fraga quan va designar Aznar successor al dir que en el PP no hi hauria més "ni tuteles ni tutías" i pensem que parlava de la CEOE. Si es compara el que feia i el que deia Alberto Núñez Feijóo quan era president de la Xunta, es té la sensació que té massa dependències no estrictament polítiques, fet que tot sovint el porta a declamar frases grandiloqüents però que sembla que no se les acaba de creure. En la competició per ser antisistema, sempre l’original (Abascal) guanyarà la imitació. Així que, a desgrat que ens continuïn veient com a ingenus, continuarem pensant que la millor opció a Extremadura seria l’abstenció del PSOE, tot i que explicarem el que passi. En això, com en tantes coses, la premsa nacional no editada a Madrid som fora del brou.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
