Veneçuela enverinada

La pregunta per tant és, quan encara no s’ha tancat cap d’aquestes altres dues, ¿hi ha espai per a una tercera guerra sistèmica? Amb els criteris que fixaven la seguretat de l’agenda global saltant pels aires, no només sembla possible, a mesura que avancem també sembla probable que Veneçuela s’acabi convertint en el tercer gran focus d’inestabilitat mundial.

Notícies relacionades

Paradoxes d’un nomenament

President, truqui a Morales

Tot el que es refereix a Veneçuela està enverinat. Per començar el seu govern, il·legítim des que les últimes eleccions falsejades per mantenir Maduro en la presidència, van deixar ben clar que les regles democràtiques no permetran un relleu. Per seguir, el seu exèrcit, en bona mesura corrupte, propietari dels béns públics i el trànsit il·legal. Agafant-se a aquest clau està tota la dreta ultramuntana, aquí i a Llatinoamèrica, influïda per l’oposició més radical gairebé tota fora del país, que creuen que hi ha tornar el poder als que es van quedar amb tots els recursos en el passat, van mantenir bona part del país en la misèria i com a conseqüència les urnes van elegir Chávez.

Hi ha una oposició interna al país amb la qual ningú comptava, i, tot i això, encara hi ha marge per mantenir la pressió internacional sobre el govern i forçar el canvi. La guerra de Trump, en canvi, per controlar les reserves de petroli més grans del món i els seus minerals, anuncia un nou conflicte sistèmic. Després del "bloqueig total", de moment la setmana passada el petroli ja va començar a pujar... i molt. És el primer símptoma.