Més Europa, no pas menys, davant Trump

Esteban González Pons i Javi López, vicepresidents del Parlament Europeu, ho tenen clar. Així ho van verbalitzar dimecres a Brussel·les al nostre fòrum de debat European Bridges. Tres idees que convé recordar: és responsabilitat de tots ser europeistes, cal estar units per ser rellevants i no es tracta d’anar contra l’extrema dreta o l’extrema esquerra sinó de combatre l’antieuropeisme estructural que totes dues posicions alimenten des de trinxeres oposades.

Sí, la UE avança més lenta del que exigeixen aquests temps de decisions ràpides i coordinades, i els desafiaments a què s’enfronta no són pas petits. La Xina avança amb una estratègia industrial indissimulada, Rússia amenaça amb la desestabilització constant i els Estats Units insinuen tant compromís com replegament. Però reduir Europa a un mer paper de figurant internacional és una crítica fàcil i còmoda.

Notícies relacionades

Netflix escriurà el futur de Hollywood

Èxit a Guadalajara

En aquest context, la UE només té una arma real: el seu poder d’actuar com a bloc. El problema és que aquesta convicció s’estreny quan s’hauria d’eixamplar. Els extrems ho saben, exploten cada dubte i erosionen la confiança en les institucions. Al mig, socialdemòcrates, liberals i conservadors que sí que creuen en la UE estan atrapats en lògiques partidistes, en comptes d’actuar amb l’altura de mires que exigeix un moment tan incert.

Aquesta fragilitat s’ha de prendre com un avís. La UE necessita avançar sense soroll i sense demanar permís, amb estratègia clara i amb valentia política. Més Europa, no pas menys. Si no, el que s’ha construït es pot enfonsar, com volen els seus enemics.