La Barcelona que ‘mola’
Barcelona està triomfant a la FIL de Guadalajara des del primer dia. No és una dada informativa, sinó una sensació aclaparadora que se sent entre els organitzadors. Les raons podrien ser diverses. La primera és que Barcelona és cool. En llenguatge contemporani diríem que "mola". O sigui, que té un atractiu sensorial, metafísic que sedueix. És qüestió de marca i Barcelona és una de les més valorades en els rànquings internacionals, només superada per Eivissa. La segona és una idea força que es repeteix a l’equip de l’Ajuntament desplaçat a Jalisco: "Ens exigim fer-ho tan bé, que ens passem". Com a proposta professional és la millor, tot i que no conec ningú en esdeveniments que no ho doni tot.
Barcelona des del principi es va enfrontar a la proposta de ser ciutat convidada de la FIL de Guadalajara amb la responsabilitat d’assistir a la fira del llibre més important en llengua espanyola del planeta. Té tot el sentit. Barcelona és la gran capital de l’edició al món en espanyol. Moltes de les decisions més rellevants es prenen en despatxos de la ciutat, tot i que després els equips de cada país reformulin les propostes perquè Llatinoamèrica és un mercat complicat, sobretot en el seu creixement.
No sembla un fet aïllat la decisió de Jaume Collboni d’apostar per Guadalajara. Darrere hi ha una operació de més envergadura per situar Barcelona en l’òrbita internacional, amb un ull posat a tot Llatinoamèrica, focalitzant els esforços en altres ciutats. I Guadalajara és la primera.
És a la FIL on s’ha anunciat una important operació de mecenatge que pot, alhora, ser impulsora d’una manera d’encarar el reconeixement internacional de la ciutat, per molt que els molesti a l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC). Es tracta de convidar un escriptor consolidat que visqui en algun país llatinoamericà a passar tres mesos a la ciutat, amb les despeses pagades, com el lloguer, la manutenció, els transports i l’edició de llibre, que, a més, seria traduït al català. No és la primera vegada que es convoquen aquest tipus de beques en el món literari, però sí la primera que la proposta és escriure sobre la ciutat amb els ulls d’una persona de fora.
"Barcelona és una inspiració", va afirmar l’alcalde al presentar davant la premsa local de Guadalajara la proposta. El cas és que la Ciutat Comtal té una llarga tradició d’acollir escriptors arribats des de les Amèriques. Santiago Roncagliolo, Rodrigo Fresán, Paulina Flores, Juan Pablo Villalobos. Tots ells connecten amb els que van arribar en l’època del boom literari.
Notícies relacionadesEls al·licients culturals de la ciutat són evidents. No és una mala estratègia utilitzar els productors de cultura i creació per potenciar la imatge de Barcelona, amb l’excusa editorial i literària, afegida al confort d’una ciutat fàcil de manejar i en un marc de seducció elevat.
¿Però per a què?, m’ho preguntava arran d’aquests anuncis un empresari barceloní. No es tracta només de generar negoci, sinó de construir relat. I això de "molar", enganxa.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
