La pèrdua del judici moral

A El ocaso de la democracia (Editorial Debate, 2021) la periodista i assagista Anne Applebaum fa servir el cas com un exemple històric de la polarització política extrema. "Els que afirmaven que Dreyfus era culpable eren una mena de versió de l’època de la dreta alternativa nord-americana o el partit Llei i Justícia (Polònia) o el Front Nacional francès o, fins i tot, els fanàtics de QAnon". Es consideraven els "autèntics francesos" i fomentaven teories conspiranoiques. Els seus líders van arribar a mentir per tal de defensar l’honor dels seus i van desdenyar "les proves, la llei, la justícia o fins i tot el pensament racional".

El cas Dreyfus i la condemna al fiscal general no tenen gaire a veure, però hi ha un ressò que xiuxiueja rimes incòmodes. Tot ha sigut desmesurat en aquest procés. Des de la teranyina de notícies falses teixida pel cap de gabinet d’Ayuso per protegir la seva parella defraudadora, fins al procés al fiscal per contrarestar aquestes mentides, passant pel notori menyspreu del tribunal a les declaracions dels periodistes.

Desmesurat partidisme

Per damunt de tot, un desmesurat partidisme impregnant-ho tot. Cinc magistrats conservadors recolzant la condemna i dues jutges progressistes a favor de l’absolució. La constatació d’una justícia que, n’hi ha prou d’observar l’històric de sentències, reincideix a inclinar la balança a favor del PP i d’una determinada visió d’Espanya.

Notícies relacionades

De ‘res a la tele’ a ‘res a la tele’

50 anys de monarquia

Poques hores després de saber-se la sentència, Ayuso va afirmar que "avui el món sap què passa a Espanya". Va replicar la publicació en anglès, per allò de la internacionalització del seu enfrontament amb Sánchez. Sens dubte, la condemna és una gran victòria per a ella. Fins i tot és possible sentir les seves rialles davant l’obligació del fiscal d’indemnitzar amb 10.000 euros el seu xicot, el mateix que està processat per un frau fiscal de més de 350.000 euros, el mateix que acaba de comprar-se un àtic d’un milió d’euros.

La sentència del Tribunal Suprem put a corporativisme, com a mínim. Una condemna lleu per no deixar en dubte el jutge d’instrucció i, sobretot, per apartar el fiscal general que no es va doblegar. Mig Espanya convençuda de la parcialitat d’una justícia reaccionària. L’altra mitja celebrant una derrota que esquitxa el "dictador" Sánchez (Ayuso dixit). Dues visions cada cop més enverinades, alimentades per interessos partidistes espuris i bastes estratègies d’intoxicació. Un pas més en el buidatge del sentit crític dels ciutadans, l’ensorrament del que Hannah Arendt va anomenar el judici moral: la capacitat de pensar amb la perspectiva dels altres.