Va ser culpa del groc
El groc està vetat als escenaris des que Molière morís en plena representació d’El malalt imaginari vestit d’aquest color. Es parla d’un fort atac de tos, fins i tot d’unes gotes de sang tacant les seves robes. No deixen de ser curiosos tants detalls. Especialment perquè el gran dramaturg francès vestia d’amarant (granat) en la seva última funció i va morir dies després. Però així són les supersticions, indemnes a la veritat. Més encara en el món del teatre, on les fronteres entre la realitat i la ficció s’esvaeixen, on la comèdia pot esdevenir tragèdia en un segon, on la vida i la mort comparteixen espai. Això, ara, Mazón ja ho sap.
El president electe de la Generalitat Valenciana va patir un gir dramàtic de guió durant la tarda del 29 d’octubre de l’any passat. Just quan creia protagonitzar un melodrama i potser fantasiejava amb una comèdia d’embolic, va arribar el fatídic moment. "¿T’importa si em trec l’americana?", va preguntar a la periodista amb qui compartia estovalles i reservat. I llavors va aparèixer: el terrible jersei groc. Com si una cosa sinistra s’apoderés de Mazón, va desaparèixer el seu sentit de la responsabilitat i la decència, es va endinsar en un inexplicable túnel del temps, es va tornar sord als crits d’ajuda, començant per la trucada crítica que no va atendre de la seva consellera, i va caure en una addicció profunda a la mentida. Només així s’explica que continuï enredant-se en múltiples versions de l’ocorregut i no expliqui l’única veritat: tota la culpa és del maleït jersei groc. Aquesta acusació seria més creïble que la suma de totes les seves laberíntiques i cretines declaracions.
Una altra de les llegendes del teatre convida a deixar un llum encès al centre de l’escenari quan s’acaben les representacions. La raó parla d’evitar caigudes en la foscor. Però hi ha qui prefereix imaginar-la com una manera de foragitar els mals esperits o desitjar una agradable nit als fantasmes amics. Es desconeix si, des d’aquella nit, Mazón dorm amb el llum encès.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
