‘Lux’, del dir al mostrar
Sense ànim d’entremetre’m en les tasques de Jordi Bianciotto, l’últim disc de Rosalía em sembla excepcional. Pel resultat musical, parlo com a oient, no com el crític que no soc, però també per la concepció, per la cura de tots els detalls i perquè no té textura de LP, sinó de simfonia. Cada detall està cuidat i el públic té la sensació que Rosalía ha estudiat molt i durant molts anys per concebre’l abans de presentar-lo en societat. Ha estudiat idiomes, ha estudiat gèneres musicals de divers pelatge i s’ha submergit en el món de la mística, estèticament, però també conceptualment. Amb Lux, Rosalía ha trencat dos estereotips. El que li havien assignat els ignorants, que la consideraven poc més que una talossa que es pintava les ungles i cantava el que li posaven per davant. I el que li assignaven els polaritzadors, que consideren que no es pot ser jove i allotjar alguna forma de religiositat o que no es pot ser feminista i abordar el misteri de Déu. Rosalía, com gairebé totes les personalitats genials, és inclassificable, crea noves categories i supera els murs infantils de la polarització maniquea.
La proposta de Rosalía ha provocat la reacció fins i tot del bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Xabier Gómez, home a qui li agraden els riscos, sobretot si és per dialogar amb la cultura actual. El prelat ha confessat que no l’entén, tot i que en el subtext de la seva carta oberta s’arriba a endevinar que li ha agradat. L’argumentació del bisbe m’ha recordat les reflexions de Wittgenstein sobre el llenguatge quan afirmava que hi ha realitats que no es poden "dir", només es poden mostrar. El que es diu és filosofia. I allò mostrat acostuma a ser art. Tot indica que el que mostra Rosalía a Lux fins i tot sent introspectiu, no és únic, molts joves perden la por de reconèixer que, tot i que no connectin amb les confessions establertes, es resisteixen a tapar la religiositat que sorgeix del més profund del seu ésser. Que no els agradin les institucions religioses podria haver deixat de ser un obstacle insalvable. Lux.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
