Un fenomen del nostre temps

Captura de pantalla

Hauríem de recuperar el control de la nostra vida i no estar tan pendents de terminals tecnològics

3
Es llegeix en minuts

El concepte de captura de pantalla en l'àmbit ofimàtic (en anglès, screenshot), és obtenir una còpia digital exacta i instantània de la imatge que tinguem a la nostra pantalla en un moment precís. Aquesta acció s'executa de diferents maneres segons l'aparell, com per exemple prement el botó Imp-Pant en un PC, o amb un doble clic simultani de dos dels botons d'un mòbil. Vet aquí però que en els darrers temps observo i m'impressiona comprovar com de manera progressiva, accelerada i silenciosa han estat les pantalles, en totes les seves formes, mides i models les que, amb un doble clic imaginari sobre les nostres vides, han passat a capturar-nos quasi tots els racons espai-temps, invertint així els rols inicials.

És un procés que em té tan captivat com sorprès per la velocitat dels esdeveniments, així com per l'absoluta i submisa acceptació social i intergeneracional del fenomen. Navegar a contracorrent en aquest riu desbocat és com haver d'acceptar viure marginat a la seva riba.

Pantalles de tota mena però que tenen com a denominador comú el cada cop més habitual i visible sotmetiment de la dona i l'home capcots (drets, asseguts o estirats), tot fixant la vista en les novetats que els ofereixen minut rere minut les pantalles que els capturen. Segrestats d'una evident i creixent ànsia de recepció i emissió de nous bocins de realitat que emergeixen de manera voluptuosa i capriciosa des del rerefons de les pantalles, en contacte amb familiars, amics, companys de feina, amb nosaltres mateixos (¡hi ha qui aprofita per comunicar-se amb ell mateix!), en resum: amb coneguts i desconeguts de tot el món mundial.

I tot això últim ja passa en diferents escenaris: dinant amb algú, on la pantalla ha capturat ja la taula, el mateix àpat i sovint la conversa i mirada dels dos comensals; caminant pel carrer abaixant els ulls cap a la pantalla i topant amb els fanals o frontalment amb altres abduïts apantallats; dins d'una reunió on cada cop més els reunits només hi són presents físicament, perquè els seus ulls, les seves ments i potser altres dimensions de la seva personalitat migren de les reunions a altres interessos; als nostres Parlaments democràticament elegits per conduir a la distracció de ses senyories cap a errors inexplicables en el moment de prémer el botó de les votacions; a la platja prenent el sol on les onades deuen esdevenir anecdòtiques o inexistents per a molts postrats, vista la permanent atenció que donen a les seves pantalles; o també, aquí dramàticament, tot conduint un vehicle, on la crida de les pantalles pot haver resultat fatal.

De moment doncs les pantalles guanyen aquesta batalla i fins i tot preparen un nou format: les ulleres-pantalla. Aviat ens espantarem quan topem amb els ulls d'algú -si queda algú a qui mirar- sense intermediaris tecnològics. La captura humana per part de les pantalles està esdevenint una epidèmia sociotecnològica molt poderosa, mentre creix viciosament l'ànsia d'immediatesa dels perdedors inconscients. El present el vivim ja quasi en termes de passat, una vegada premut el botó enviar. El desig de capturar -especular- o reenviar bocins d'informació de tota mena, esdevé una actualitzada forma de satisfer l'avidesa de novetat -tan moderna-, com una nova forma de satisfer el desig del tenir, encara que sigui en format digital o líquid, per exemple més seguidors (followers) que els altres. Aviat res valdrà la pena de ser mirat pausadament, lluny de les pantalles i de l'enviar. Així, aviat, al matí, obrirem primer de tot les pantalles, abans o en lloc dels ulls, si no passa ja.

Notícies relacionades

Em pregunto si no és tot això molt semblant, amb causes paral·leles, a com pensaven i actuaven tots aquells que ens portaren anys enrere, abans del crac del 2008, a la gran recessió que patim encara avui i per molts anys més. Caldrà que actuem abans que aquesta altra mena de crisi s'abraoni també damunt nostre, una crisi en què aquesta vegada tots som propietaris, especuladors i inversors d'aquestes novedoses stock-options de la comunicació humana.

Proposo doncs que ens esmercem en la recuperació del control d'aquesta vida apantallada en què estem immersos i reassumim amb criteri el nostre rol autoregulador perdut, perquè aquesta vegada i en aquesta crisi serà del tot inútil i improcedent demanar un més alt nivell regulador de l'Estat. Depenem només i en tot cas de l'estat de cadascun de nosaltres mateixos, de la nostra capacitat d'adonar-nos dels fets, d'esdevenir persones i no només individus submisos. En definitiva, d'exercir la pròpia i educativa capacitat de control i testimoniatge que, parafrasejant el pedagog català Joan Bardina, hauria de resultar la font i el fruit principal d'una bona i ben estructurada pedagogia de la voluntat, en temps de vigilància líquida.