Sense presentar comptes no hi ha Govern
Ana Rivero és la dona que mes legislatures ha completat al Congrés dels Diputats, no des de l’estrada, sinó des de la taula dels taquígrafs. Durant cinc dècades ha transcrit el final de la dictadura, el naixement de la Constitució, la coronació de dos reis, la investidura de set presidents del Govern i el desenvolupament de 15 legislatures. Rivero, que s’acaba de jubilar, ha publicat les seves memòries, Luz y Taquígrafa, juntament amb la seva companya Ana I. Gracia. El llibre és el relat íntim d’una dona "instal·lada al cor del poder legislatiu" i autora del Diari de Sessions, el fidel reflex de la història d’Espanya a través dels seus representants.
El Congrés, com bé diu Rivero, ha de bombar sang al país en forma de lleis i de pressupostos. Però en aquest últim apartat està de braços plegats. El Govern encara no ha presentat els comptes públics per a la votació parlamentària, per molt que Pedro Sánchez anunciés que sí que ho faria el passat dia 1 i vaticinés que continuaria a la Moncloa, tot i que fossin tombats. La realitat és que els Pressupostos no han passat pel Consell de Ministres, de la mateixa manera que tampoc s’ha fixat el sostre de despesa ni el camí fiscal. Aquests requisits s’han de complir abans de portar els comptes públics a la Cambra per a la votació dins del termini marcat per la Constitució, que acaba demà.
El Govern s’equivocarà al no comunicar quina és la concreció del seu projecte polític per a l’any vinent a través d’uns nous Pressupostos que s’han de votar a les Corts generals, per permetre que els socis de la investidura i els partits de l’oposició es retratin. Que la tramitació parlamentària pugui fracassar, com ha passat l’última setmana amb altres iniciatives socialistes, no és obstacle per privar els espanyols del debat. Sacralitzar la pròrroga dels comptes del 2023 i governar sense passar pel Parlament és un error, per molt que "els debats hagin de ser llargs i cada vegada més tensos, menys edificants", com bé descriu Rivero en les seves fantàstiques memòries.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
